The results of the evaluation linked to the vehicular language

7.2. THE RESULTS OF THE EVALUATION LINKED TO THE VEHICULAR LANGUAGE

CLIL evaluation in the classroom

It is necessary for the teaching staff –the centre – to agree and debate on the teaching of curricular languages. Decisions regarding the treatment of linguistic-educational aspects –referring to the teaching and vehicular use of languages, and social, academic and administrative use- and linguistic evaluation are of fundamental importance.

When evaluating in CLIL, the balance between content and language must be taken into account. What should be evaluated? Language, content or both at the same time? In fact, assessment in the CLIL environment tends to be based heavily on content, although this should not be the case.

However, according to Coyle (2015), teachers should take into account the unit’s level of linguistic demand. From this it can be deduced that in CLIL environments language is a determining factor that should not hinder students’ ability to demonstrate what they have learned. The evaluation process, therefore, should not neglect these three dimensions: content-procedure-language.

In CLIL environments, and in any learning process, it is of paramount importance to involve students in the evaluation criteria in order to understand the implications derived from what they do and what they learn. The transparency of the evaluation process can be achieved through the rubrics since they layout the objectives to be achieved from the first moment.

Language is important and is a factor that should not hinder students’ ability to express concepts or show basic skills and attitudes to achieve the objectives. So, how can assessment be addressed in CLIL? It is necessary to focus on these aspects:

• What is the linguistic demand to develop the contents?

• What is the relationship between the text and the task (final task or project)?

• Does the communicative requirement allow the task to be completed?

• Does the task involve reading, writing, listening or speaking?

If these questions are rigorously planned, the integration of language and content into the learning process will allow students to effectively manage the following aspects:

• Decide the key aspect or purpose of the task.

• Understand the key concept of the task.

• Be able to structure information.

• Be able to use language to interact, contrast, compare and give opinions.

Information extracted from CEFIRE Plurilingüisme. L’avaluació en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Regional Ministry of Education, Culture and Sport.

Correction and evaluation

If we pay attention to correction, the content and essential concepts must be the same as those learned in the classes taught in the L1. Priority should be given to correcting content mistakes and not mistakes in form: the subject must take precedence over the correctness of the language. Therefore, it is recommended that if students manifest any problem when expressing themselves both orally and in writing, they turn to L1 before leaving the intervention incomplete. Constant and systematic linguistic corrections must be avoided. A good strategy is for the teacher to repeat the correct form in the face of a faulty pronunciation or barbarism, for example.

Some linguistic errors can be allowed as long as they are not related to the lexical and syntactic content worked in class. In addition, the teaching staff will coordinate with the corresponding language department to determine which language errors they must correct taking into account the contents worked on throughout the course and the level of competence that students must demonstrate.

When it comes to tests or exams, with regard to the assessment of language skills, it is advisable to include a first section in which, above all, the content of the subject is evaluated and a second section to assess linguistic aspects. The first is based on understanding and can be structured as a test. The second section can be oriented to linguistic aspects based on a text in L2 or foreign language and with open-ended questions, the answers of which must also be given in L2 or foreign language. In this way, in the same test, in addition to purely linguistic aspects (achievement of the specific lexicon, of the communicative structures studied, etc.), reading comprehension and written expression can be evaluated.

Information extracted Llengües vehiculars en el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) orientacions metodològiques.Directorate-General for Educational Innovation and Planning Education Service PLurilingue .

Good practice in the evaluation and development of language tests

The EALTA Executive Committee (European Association for Language Testing and Assessment) appointed a working group to review the draft Code of Practice received from the ENLTA Project (European Network for language testing and assessment). The task of the working group consisted of developing a code of practice or guidelines for good practice in the development of tests and the evaluation of languages appropriate to EALTA and its objectives.

The objective of EALTA is to promote the understanding of the theoretical principles that govern the development of language tests and assessment and to improve and share assessment practices throughout Europe. To establish these guidelines, the working group took into account the following facts:

Europe is a multilingual continent, where the diversity of languages, cultures and traditions is of great value. Part of this diversity is reflected in a diversity of education systems and assessment principles and procedures.

For this reason, EALTA members must strive to comply with the principles of transparency, responsibility and quality most appropriate to the contexts and particular areas in which they develop their professional activity in the field of language assessment.

EALTA is open to all professionals interested in language assessment, and therefore wants to meet the needs of this broad group. For this reason, the EALTA guidelines are aimed at three different audiences: people involved (a) in teacher training in evaluation, (b) in classroom assessment and (c) in the development of tests in public or private institutions or bodies.

There are a number of general principles applicable for all three groups: respect for students/examinees, responsibility, impartiality, reliability, validity and collaboration between the parties involved. These general principles are set out in several existing codes of practice. The EALTA guidelines for good practice in test development and language assessment can be found at the European Association for Language Testing and Assessment. (2006). EALTA guidelines for good practice in language testing and assessment.

7.2. ELS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ VINCULATS A LA LLENGUA VEHICULAR

Avaluació TILC a l’aula

És necessari que el claustre —el centre— acorde i debata sobre l’ensenyament de les llengües curriculars. Tenen una importància fonamental les decisions al voltant del tractament dels aspectes lingüisticoeducatius —referents a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües, i a l’ús social, acadèmic i administratiu— i, també, al voltant de l’avaluació lingüística.

A l’hora d’avaluar en TILC, cal tindre en consideració l’equilibri entre contingut i llengua. Què s’ha d’avaluar? La llengua, el contingut o ambdós alhora? De fet, l’avaluació en l’entorn TILC tendeix a basar-se fortament en el contingut, tot i que no hauria de ser així.

De tota manera, segons Coyle (2015), el docent hauria de prendre en consideració el nivell d’exigència lingüístic de la unitat. D’açò se’n pot deduir que en els entorns TILC la llengua és un factor determinant que no hauria d’entrebancar la capacitat de l’alumnat per demostrar allò que ha aprés. El procés d’avaluació, doncs, no hauria de deixar de banda aquestes tres dimensions: contingut-procediment-llengua.

En entorns TILC, i en tot procés d’aprenentatge, resulta de cabdal importància fer partícip l’alumnat dels criteris d’avaluació per tal d’entendre les implicacions derivades d’allò que fan i d’allò que aprenen. La transparència del procés d’avaluació es pot aconseguir mitjançant les rúbriques ja que publiciten des del primer moment els objectius que es volen assolir.

La llengua és important i és un factor que no hauria de dificultar la capacitat de l’alumnat per a expressar els conceptes o mostrar les habilitats i actituds bàsiques per a l’assoliment dels objectius. Per tant, com es pot abordar l’avaluació en TILC? Cal centrar-se en aquests aspectes:

• Quina és la demanda lingüística per a desenvolupar els continguts?

• Quina és la relació entre el text i la tasca (tasca final o projecte)?

• L’exigència comunicativa permet completar la tasca?

• La tasca implica llegir, escriure, escoltar o parlar?

Si aquestes qüestions són planificades rigorosament, la integració de la llengua i el contingut en el procés d’aprenentatge permetrà als estudiants gestionar de manera eficaç els següents aspectes:

• • Decidir l’aspecte clau o propòsit de la tasca.
  • Comprendre el concepte clau de la tasca.
  • Ser capaç d’estructurar la informació.
  • Ser capaç d’utilitzar la llengua per a interactuar, contrastar, comparar i donar opinions.

Informació extreta de CEFIRE Plurilingüisme. L’avaluació en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

Correcció i avaluació

Si parem atenció a la correcció, el contingut i els conceptes essencials han de ser els mateixos als apresos en les classes impartides amb L1. Cal prioritzar la correcció dels errors de contingut i no dels errors de forma: la matèria ha de tindre prioritat sobre la correcció de la llengua. Per això, és recomanable que si l’alumnat manifesta algun problema a l’hora d’expressar-se tant oralment com per escrit, recórrega a la L1 abans de deixar la intervenció incompleta. Cal evitar que les correccions lingüístiques siguen constants i sistemàtiques. Una bona estratègia és que el/la docent repetisca la forma correcta davant d’una pronúncia defectuosa o d’un barbarisme, per exemple.

Es poden permetre algunes errades lingüístiques sempre que no estiguen relacionades amb el contingut lèxic i sintàctic treballat a classe. A més, el professorat es coordinarà amb el departament lingüístic corresponent per a determinar quines errades lingüístiques ha de corregir tenint en compte els continguts treballats al llarg del curs i el nivell competencial que l’alumnat ha de demostrar.

En les proves o exàmens, pel que fa a l’avaluació de les habilitats lingüístiques, és convenient incloure un primer apartat en què s’avalua, sobretot, el contingut de l’assignatura i un de segon per a avaluar aspectes lingüístics. El primer es basa en la comprensió i es pot estructurar com un test. El segon apartat pot orientar-se als aspectes lingüístics a partir d’un text en L2 o llengua estrangera i amb preguntes obertes, les respostes de les quals s’han de donar també en L2 o llengua estrangera. D’aquesta manera es poden avaluar, en una mateixa prova, a més d’aspectes purament lingüístics (assoliment del lèxic específic, de les estructures comunicatives estudiades, etc.), la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Informació extreta de Llengües vehiculars en el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) orientacions metodològiques. Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació Servei d’Educació PLurilingüe .

Bona pràctica en l’avaluació i el desenvolupament de proves de llengua

El Comitè Executiu d’EALTA (Associació Europea per a l’Avaluació de Llengües) va designar un grup de treball perquè revisés l’esborrany del Codi de Pràctica rebut del Projecte ENLTA (European Network for language testing and assessment). La tasca del grup de treball va consistir a elaborar un codi de pràctica o unes directrius per a la bona pràctica en el desenvolupament de proves i l’avaluació de llengües adequades a EALTA i als seus objectius.

L’objectiu d’EALTA és promoure la comprensió dels principis teòrics que regeixen el desenvolupament de proves i l’avaluació de llengües i millorar i compartir les pràctiques d’avaluació en tot l’àmbit europeu. Per establir aquestes directrius, el grup de treball va tenir en compte els fets següents:

Europa és un continent multilingüe, on la diversitat de llengües, cultures i tradicions té un gran valor. Part d’aquesta diversitat es reflecteix en una diversitat de sistemes educatius i de principis i procediments d’avaluació.

Per aquest motiu, els membres d’EALTA han d’esforçar-se a complir els principis de transparència, responsabilitat i qualitat més adequats als contextos i àmbits particulars en què desenvolupin la seva activitat professional en el camp de l’avaluació de llengües.

EALTA està oberta a tots aquells professionals interessats en l’avaluació de llengües, i per tant vol satisfer les necessitats d’aquest col·lectiu ampli. Per aquest motiu les directrius d’EALTA s’adrecen a tres públics diferents: a les persones implicades (a) en la formació de professors en avaluació, (b) en l’avaluació a l’aula i (c) en el desenvolupament de proves en institucions o organismes públics o privats.

Hi ha una sèrie de principis generals vàlids per a tots tres grups: el respecte als estudiants/ examinands, la responsabilitat, la imparcialitat, la fiabilitat, la validesa i la col·laboració entre les parts implicades. Aquests principis generals s’exposen en diversos codis de pràctiques que ja existeixen. Les directrius d’EALTA per a una bona pràctica en el desenvolupament de proves i en l’avaluació de llengües es poden trobar en European Association for Language Testing and Assessment. (2006). Directrius d’EALTA per a una bona pràctica en avaluació i el desenvolupament de proves de llengua.