Assessment outside the classroom

7.5. EVALUATION OUTSIDE THE CLASSROOM

Evaluation with ICT

What do digital tools (ICT) provide for the evaluation of students’ work? With ICT, a formative evaluation can be achieved in a more accessible way that allows us to better organize and guide educational action, as stated by Ribas (2012), since they make it easier for us to access details of the work process. In addition, with ICT we can appreciate the evolution of students’ progress and, following Mendoza (2000), in the area of language and literature, qualitative data that allow us to appreciate individualized peculiarities are of interest.

Table 10: Indications in the blog of the subject for the assessment of the work

Qualitative data and descriptions of students’ progress are essential and are more useful if they are shared with the reflections that arise between teachers and students. It is a type of evaluation, in which decisions are made by the learner, it is carried out during the learning process and its purpose is to regulate errors and difficulties.

Teachers value and explain the difficulties. However, decisions must be made by the learners themselves, often by contrasting their own productions with those of their colleagues through co-evaluation, as Oliveras, Sanmartí and Simón (2018) point out.

Digital tools allow learning objectives, reviews and corrections to be shared throughout the process. Work on blogs, Google Drive and social networks, such as Instagram and YouTube, facilitate collaboration and review of the sequence of activities during the process and disseminates the final product. With ICT, work can be evaluated from outside the classroom as it is achieved during the work process:

Monitor the processes of research, selection, preparation and presentation of the final product
organize and review information
resolve doubts and collaborate through the shared construction of knowledge
Regulate and correct errors and difficulties, both individually and in group work.

Students can be protagonists in decisions about the type of work, the most appropriate digital tools to do it and the correction of mistakes made. Teachers must value their work and know how to recognize the reasons for the difficulties that have arisen so that the work can be reviewed and improved. In addition, working with ICT allows the dissemination of the productions carried out in the projects and facilitates a fluid exchange between participants.

We highlight that ICT tools can support the evaluation of key competencies, shared reflection on what has been learned and on the difficulties that arise, as well as facilitating the monitoring of the learning process and attention to the diversity of students.

Information extracted from Garcia Vidal, P. (2020). L’avaluació en projectes de literatura amb TIC Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 85, p. 21-30. Graó.

The role of teachers. Evaluation boards

With regard to teachers, training in both specific learning needs and different ways of assessing them is a crucial aspect for the development of teaching attitudes and skills that promote the success of inclusion.

Salvia and others (2007) argue in a study on inclusion in education that if assessment tests are used to effectively support teaching and learning, it is necessary to change the way teachers think about how to evaluate, from the mere collection of data to its interpretation of student results, to the achievements and improvements of teaching and from the profitability models located in schools, to models located first in the classroom.

Teachers must evaluate, understand, and interpret with a basis to decide how to intervene, they must know what the children know, and from there structure objectives and use the appropriate resources to support them.

In faculty meetings it is necessary to make good self-evaluations of the didactic proposals that are proposed to the students, based on their application and what we have observed. Work in shared teaching can help us to do it more and better, since it is observed more, and what is observed can be analyzed together.

The evaluation board with the direction of the group’s teacher and the Head of Studies of the Center, is in charge of monitoring learning and making the resulting decisions, therefore they must analyze, for each student, the learning in the subject set in relation to the specific objectives and competences of the area and general established in the curriculum.

Sharing of the results of the evaluation with the students’ families

The evaluation must be transparent in all its dimensions, from what is evaluated, to how and, especially, the reasons for the decisions that are made and the decisions that can be made. For many students and their families, everything that surrounds assessment is often an enigma, but only if the reasons for some results are understood, actions can be implemented to regulate them.

Strategies to share with students the assessments of their learning and to jointly generate ways to overcome difficulties are needed. The results should not come as a surprise to those who learn, as it would mean that nothing could be done to fix the mistakes.

Regarding the parents or legal representatives of the students, it is prescribed that after each evaluation session of the teaching staff, the teacher must inform in writing in relation to the learning process of the students. But it is not just about getting the results, but about sharing as much information as possible. As in the case of children and young people, adults need to understand the causes of difficulties in order to help their children learn significantly. Reducing the problem to that they do not study or do not try hard enough, is not an orientation/position that explains some results by itself. Many times the lack of effort is explained because the student does not know exactly where to direct this effort, what to do and for what.

Traditionally, it seems that numerical grades give clearer information about the students’ trajectory than written reports. Often, however, after reading a written report, parents do not know how to say whether their son or daughter has reached an acceptable level of learning (in relation to what is expected depending on their age) or not, and it seems to them that a numerical indication keeps them more informed. But it will be necessary to explain to them that two equal grades can have different causes and that the numerical grade alone does not allow them to know what they can help their son or daughter with. On the other hand, a well-done report highlights the aspects achieved and those that should be improved. In order to have information regarding what is expected of the students, in some cases the results can be given according to the average (of the center, of other years or of the country).

On the other hand, in order to understand the results of a competency assessment, it will be important to share with the children’s families, first of all, what is meant by competence and why currently it is proposed to evaluate learning from this point of view everywhere. It is necessary that they perceive the need to have significant knowledge, not so much to memorize it as to apply it to many different situations, many of them generated in the family environment.

Secondly, it is also necessary to share the characteristics of the activities that arise at school for their child to learn and the reasons that justify them. Parents often expect their children to do the same kind of tasks that they did and to learn the same thing, when the world, culture and technologies have greatly changed the way they learn.

And, thirdly, it is necessary to share the evaluation criteria and, together with them, proposals to help regulate the problems detected, or to encourage further study in one of the fields of knowledge.

It is true that in many cases, adults have significant difficulties in understanding the meaning of everything their children do and learn at school, but these obstacles should not prevent the search for strategies to promote communication between the students’ relatives and the school.

Some examples of useful strategies are:

Propose some of the reports based on the evaluation criteria that are used to conclude the level of a student, so that families can understand how an assessment is reached. It is not always necessary to share the criteria of all areas or school subjects, but throughout schooling, family members must be able to know those that the school considers to be nuclear and transversal.
In grade-level meetings communicate what has been done, when a job is considered well done and possible ways to help students overcome the difficulties detected. For example, each family provides the portfolio with the work of their son or daughter and talks about the reasons for some of the most significant activities and the criteria applied to assess them, as well as the possible ways to help them overcome the difficulties detected. Of course, we must avoid talking about specific cases and promoting comparisons. In any case, it can be a good way to promote interfamily help, that is, the reception by some of them, at specific times, of one of their son’s or daughter’s colleagues who has some difficulty in doing their homework or performing some task. It should be remembered that students who do cognitive tasks quite well, may need help to learn how to communicate with classmates.
Promote the periodic display of works from school, with participatory spaces for families.
In accordance with the representatives of the families, make a magazine or newsletter in which they systematically talk about any of the competences, their components, the evaluation criteria and the way of working on them, with specific examples. It would be important to avoid broad lists and instead make it explicit using journalistic style. It goes without saying that the school website can also be a means of communication, always looking for a way to get the editorial staff to connect with the interests and needs of family members.
Promote the participation of the students themselves and some people from the family sphere in the writing of the text that includes the learning carried out and the aspects that need to be improved. Remember that an objective qualification comes more from triangular assessments, than from having a lot of information and calculating average marks. It is a very good practice that at least one of the reports is written by the students themselves.

In any case, it will be important for evaluation to make it possible to recognize that you never fully learn and that competence requires being able to constantly bring yourself up to date and be open to change in order to succeed in new situations.

Excerpted from Sanmartí, N: (2020). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Government of Catalonia. Department of Education.

Other bibliographical references:

Figueras, N. (Coord.). (2005). L’avaluació dins i fora de l’aula. Generalitat de Catalunya.

Ribas i Seix, T. (coord.) (1997). L’avaluació formativa en l’àrea de llengua. Graó.

Sanmartí, N. (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Ed. Octaedro.

Serveis educatius Xtec.cat: L’avaluació dels aprenentatges competencials a l’educació obligatòria

Extracted from DIEE – Inclusió educativa i estratègies de treball a l’aula: L’avaluació i nclusiva

7.5. AVALUACIÓ FORA DE L’AULA

L’avaluació amb les TIC

Què aporten les eines digitals (TIC) per a l’avaluació del treball de l’alumnat? Amb les TIC es pot aconseguir d’una forma més accessible una avaluació formativa que permeta organitzar i guiar millor l’acció educativa, tal com afirma Ribas (2012), ja que ens faciliten accedir a detalls del procés de treball. A més, amb les TIC podem apreciar l’evolució del progrés de l’alumnat i, seguint Mendoza (2000), en l’àrea de llengua i literatura interessen les dades qualitatives que permeten apreciar les peculiaritats individualitzades.

Quadre 10: Indicacions en el blog de la matèria per a la valoració del treball

Les dades qualitatives i les descripcions sobre el progrés de l’alumnat són essencials i són més útils si es fan de manera compartida amb les reflexions sorgides entre professorat i estudiants. Es tracta d’un tipus d’avaluació, denominada també formadora, en què les decisions les pren l’aprenent, es porta a terme durant el procés d’aprenentatge i té com a finalitat regular els errors i les dificultats.

Els docents valoren i expliquen les dificultats. Ara bé, les decisions les han de prendre els propis aprenents, moltes vegades a partir de contrastar les pròpies produccions amb les dels companys i companyes mitjançant la coavaluació, tal com apunten Oliveras, Sanmartí i Simón (2018).

Les eines digitals permeten que es puguen compartir els objectius de l’aprenentatge, les revisions i les correccions al llarg del procés. El treball en blogs, en Google Drive i en les xarxes socials, com Instagram i YouTube, facilita la col·laboració i la revisió la seqüència d’activitats durant el procés i difondre el producte final. Amb les TIC es pot avaluar des de fora de l’aula el treball ja que s’aconsegueix durant el procés de treball:

fer un seguiment dels processos de recerca, selecció, elaboració i presentació del producte final
organitzar i revisar la informació
resoldre dubtes i col·laborar mitjançant la construcció compartida del coneixement
regular i esmenar els errors i les dificultats, tant a nivell individual com en el treball en grup.

Els estudiants poden ser protagonistes en les decisions sobre el tipus de treball, les eines digitals més adequades per a realitzar-lo i la correcció dels errors comesos. Els docents han de valorar el seu treball i saber reconèixer les raons de les dificultats que han sorgit de manera que es puga revisar i millorar el treball. A més, el treball amb les TIC permet difondre les produccions realitzades en els projectes i facilita un intercanvi fluid entre els participants.

Destaquem que les eines TIC poden afavorir l’avaluació de competències claus, la reflexió compartida sobre el que s’ha aprés i sobre les dificultats que van sorgint, a més de facilitar el seguiment del procés d’aprenentatge i l’atenció a la diversitat de l’alumnat.

Informació extreta de Garcia Vidal, P. (2020).L’avaluació en projectes de literatura amb TIC Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 85, p. 21-30. Graó.

El paper dels docents. Les juntes d’avaluació

Pel que fa als docents, la formació tant en les necessitats específiques d’aprenentatge com en les diferents maneres d’avaluar, són un aspecte crucial per al desenvolupament d’actituds i habilitats docents que donen suport a l’èxit de la inclusió.

Salvia i altres (2007) sostenen en un estudi sobre la inclusió en educació, que si les proves d’avaluació són utilitzades per donar suport de forma eficaç l’ensenyament i l’aprenentatge, és necessari canviar la forma de pensar dels docents referent a com avaluar, des de la mera obtenció de dades cap a la seva interpretació dels resultats dels estudiants, als èxits i les millores de l’ensenyament i des dels models de rendibilitat situats a les escoles, a uns models situat en primer lloc a l’aula.

El professorat ha d’avaluar, comprendre, i interpretar amb fonament per decidir com intervenir, ha de conèixer què saben els infants, a partir d’aquí estructurar uns objectius i utilitzar els recursos adients per donar-los suport.

En les reunions d’equip cal fer unes bones autoavaluacions de les propostes didàctiques que es proposen a l’alumnat, a partir de la seva aplicació i del que hem observat. El treball en docència compartida ens pot ajudar a fer-ho més i millor, ja que s’observa més, i allò que s’observa es pot analitzar conjuntament.

La junta d’avaluació amb la direcció del tutor del grup i el Cap d’estudis del Centre, és l’encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin, per tant ha d’analitzar, per a cada alumne/a, l’aprenentatge en el conjunt de les matèries en relació amb els objectius i les competències específiques de l’àrea i generals establertes en el currículum.

Extret de DIEE – Inclusió educativa i estratègies de treball a l’aula: L’avaluació inclusiva

Compartició dels resultats de l’avaluació amb les famílies de l’alumnat

L’avaluació cal que sigui transparent en totes les seves dimensions, des de què s’avalua, fins a com i, molt especialment, les raons dels judicis que es fan i de les decisions que es puguin prendre. Per a molts estudiants i per a les seves famílies sovint és un enigma tot el que envolta l’avaluació, però només si s’entenen les raons d’uns resultats es poden posar en pràctica accions per regular-los.

Calen estratègies per compartir amb l’alumnat les valoracions del seu aprenentatge i per generar conjuntament maneres de superar les dificultats. No pot ser que els resultats siguin una sorpresa per als qui aprenen, ja que voldria dir que no s’ha pogut fer res per solucionar els errors.

Pel que fa als pares, mares o representants legals de l’alumnat, està prescrit que després de cada sessió d’avaluació de l’equip docent, el tutor o tutora ha d’informar per escrit en relació amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Però no es tracta de fer arribar només els resultats, sinó de compartir el màxim d’informació possible. Com en el cas dels infants i dels joves, els adults necessiten entendre les causes de les dificultats per poder ajudar els seus fills a aprendre significativament. Reduir el problema a dir que no estudia o no s’esforça suficientment, no és cap orientació que expliqui per ella mateixa uns resultats. Moltes vegades la falta d’esforç s’explica perquè l’estudiant no sap ben bé cap a on ha de dirigir aquest esforç, què ha de fer i per a què.

Tradicionalment sembla que les notes numèriques donen una informació més clara de la trajectòria de l’alumnat que no pas els informes escrits. Sovint, però, després de llegir un informe de notes els familiars no saben dir si el seu fill o filla ha arribat a un nivell acceptable d’aprenentatges (en relació amb el que s’espera en funció de la seva edat) o no, i els sembla que una indicació numèrica els informa més. Però caldrà explicar-los que dues notes iguals poden tenir causes diferents i que la nota numèrica per si sola no els permet saber en què poden ajudar al seu fill o filla. En canvi, un informe ben fet posa de manifest els aspectes assolits i els que s’haurien de millorar. Per tenir informació en relació amb el que s’espera de l’alumnat, en alguns casos es poden donar els resultats d’acord amb la mitjana (del centre, d’altres anys o del país).

D’altra banda, per comprendre els resultats d’una avaluació competencial serà important compartir amb els familiars de les nenes i els nens, en primer lloc, què s’entén per competència i per què actualment a tot arreu es proposa avaluar els aprenentatges des d’aquest punt de vista. Cal que percebin la necessitat de disposar de coneixements significatius, no tant per repetir-los com per aplicar-los a situacions ben diverses, moltes d’elles generades en l’ambient familiar.

En segon lloc, caldria compartir també les característiques de les activitats que es plantegen a l’escola perquè el seu fill aprengui i les raons que les justifiquen. Sovint els pares i mares esperen que els seus fills o filles facin el mateix tipus de tasques que ells van fer i que aprenguin el mateix, quan el món, la cultura i les tecnologies han canviat molt la manera d’aprendre.

I, en tercer lloc, cal compartir els criteris d’avaluació i, juntament amb ells, propostes per ajudar a regular els problemes detectats, o bé per afavorir l’aprofundiment en algun dels camps del saber.

És cert que en molts casos, els adults tenen dificultats importants per representar-se el sentit de tot el que fan i aprenen els seus fills i filles a l’escola, però aquests obstacles no han d’impedir la recerca d’estratègies per afavorir la comunicació entre els familiars de l’alumnat i l’escola.

Alguns exemples d’estratègies útils són:

Plantejar alguns dels informes a partir dels criteris d’avaluació que s’utilitzen per concloure el nivell d’un estudiant, perquè les famílies puguin entendre com s’arriba a una valoració. No cal sempre compartir els criteris de totes les àrees o matèries escolars, però al llarg de l’escolaritat els familiars han de poder conèixer els que l’escola considera nu- clears i transversals.
En les reunions de curs, comunicar què s’ha fet, quan es considera un treball ben fet i possi-bles maneres d’ajudar l’alumnat a superar les dificultats detectades. Per exemple, cada família aporta la carpeta amb els treballs del seu fill o filla i es parla de les raons d’algunes de les activitats més significatives i dels criteris aplicats per valorar-les, així com també de les possibles maneres per ajudar-los a superar les dificultats detectades. És clar que cal evitar parlar de casos concrets i de promoure comparacions. En tot cas, pot ser una bona manera d’afavorir l’ajuda interfamiliar, és a dir, l’acolliment per part d’algunes d’elles, en moments puntuals, d’algun dels companys del seu fill o filla que té alguna dificultat a l’hora fer els deures o de realitzar alguna tasca. Cal recordar que alumnes que fan força bé les tasques de tipus cognitiu, poden necessitar ajuda per aprendre a relacionar-se amb els companys o companyes.
Promoure la mostra periòdica de treballs des de l’escola, amb espais participatius per a les famílies.
D’acord amb els representants de les famílies, fer una revista o butlletí en el qual es parli sistemàticament d’alguna de les competències, dels seus components, dels criteris d’avaluació i de la manera de treballar-les, amb exemples concrets. Seria important evitar les llistes àmplies i, en canvi, explicitar-ho utilitzant un estil periodístic. No cal dir que el web de l’escola pot ser també un mitjà de comunicació, buscant sempre la manera d’aconseguir que la redacció connecti amb els interessos i necessitats dels familiars.
Promoure la participació dels mateixos alumnes i d’algunes persones de l’àmbit familiar en la redacció del text que recull els aprenentatges realitzats i els aspectes que cal millorar. Recordem que una qualificació objectiva prové més de triangular valoracions, que no pas de tenir moltes dades i fer-ne mitjanes. És una molt bona pràctica que almenys un dels informes els redactin els mateixos alumnes.

En tot cas, serà important que l’avaluació possibiliti reconèixer que mai s’acaba d’aprendre del tot i que la competència exigeix ser capaç d’actualitzar-se constantment i d’estar obert al canvi per aconseguir sortir-se’n en noves situacions.

Extret de Sanmartí, N: (2020). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.

Altres referències bibliogràfiques:

Figueras, N. (Coord.). (2005). L’avaluació dins i fora de l’aula. Generalitat de Catalunya.

Ribas i Seix, T. (coord.) (1997). L’avaluació formativa en l’àrea de llengua. Graó.

Sanmartí, N. (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Ed. Octaedro.

Serveis educatius Xtec.cat: L’avaluació dels aprenentatges competencials a l’educació obligatòria