References and supporting bibliography
6.5. REFERENCES AND SUPPORTING BIBLIOGRAPHY
Aprenentatge simultani de llengües romàniques. UB.
À Punt: Apunts de llengua.
Balaguer, C. i Ripoll, O. (2002). Xarranca: jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts. Generalitat de Catalunya.
Castañeda, L.; Esteve, F.; Adell, J. (2018). ¿Por qué es necesario repensar la competencia docente para el mundo digital? RED. Revista de Educación a Distancia, 56.
CEFIRE específic d’àmbit Humanístic i Social: Recursos per al treball en Àmbits.
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB (CUSC).
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport: Orientacions metodològiques per al treball per àmbit.
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport: Rebost digital.
Document pont de Secundària: CONCRECIONS CURRICULARS.
Estratègies d’intervenció lingüística amb l’alumnat nouvingut.
Eduforics: Aprendizaje cooperativo. Cómo formar equipos de aprendizaje en clase
Gabelas, J.A.; Marta, M. i Aranda, D. (2012).Per què les TRIC i no les TIC. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. 9.
GELA. Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (UB).
Gencat.cat. Alumnat d’origen estranger.
Gomài Argilaga, N.; Sánchez i Guerrero, I. L’alumnat nouvingut i el català: Una perspectiva transversal. L’adquisició de la llengua en l’alumnat de Primària i Secundària. Plataforma per la Llengua.
Gràcia, Ll. i Mayans, P. (2014). Llengua i immigració. La influència de la primera llengua en l’adquisició del català com a segona llengua.
Guia de recursos sobre diversitat lingüística.
Hendriks Sánchez, N. A.(2017). Aproximació interdisciplinària a la diversitat lingüística en el sistema educatiu de les Balears: una proposta didàctica per a ESO. TFM.
Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i l’IOC: Idees en línia.
INTEF: Observatorio de tecnología educativa.
INTEF: Procomún, Red de recursos educativos en abierto. Ministeri d’Educació i Formació Professional.
Junta d’Andalusia: Averroes. Contenidos digitales.
Lemke, J. L. (1990). Talking Science: Language, Learning, and Values. Ablex Publishing Corporation, 35
Martí Climent, A.; Garcia Vidal, P.: TIC per a l’aprenentatge de llengües.
Martí Climent, A.; Garcia Vidal, P. (2018). Redes sociales en la enseñanza superior. IV Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red (IN-RED 2018).
Marzà, A. Els reptes d’ensenyar català en una escola plural. SERCLE.
Servei de Formació del Professorat, CEFIRE: Recursos per al treball per àmbits
UNESCO: Informe Mundial de la UNESCO. Invertir en la diversidad cultural y el diálogo intercultural.
Vaello Orts, J. (2017). Cómo dar clase a los que no quieren. Barcelona: Graó.
Trujillo, F. (2018). Los retos de la educación digital hoy En https://fernandotrujillo.es/
Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans.
6.5. REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA DE SUPORT
Aprenentatge simultani de llengües romàniques. UB.
À Punt: Apunts de llengua.
Balaguer, C. i Ripoll, O. (2002). Xarranca: jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts. Generalitat de Catalunya.
Castañeda, L.; Esteve, F.; Adell, J. (2018). ¿Por qué es necesario repensar la competencia docente para el mundo digital? RED. Revista de Educación a Distancia, 56.
CEFIRE específic d’àmbit Humanístic i Social: Recursos per al treball en Àmbits.
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB (CUSC).
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport: Orientacions metodològiques per al treball per àmbit.
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport: Rebost digital.
Document pont de Secundària: CONCRECIONS CURRICULARS.
Estratègies d’intervenció lingüística amb l’alumnat nouvingut.
Eduforics: Aprendizaje cooperativo. Cómo formar equipos de aprendizaje en clase
Gabelas, J.A.; Marta, M. i Aranda, D. (2012).Per què les TRIC i no les TIC. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. 9.
GELA. Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (UB).
Gencat.cat. Alumnat d’origen estranger.
Gomài Argilaga, N.; Sánchez i Guerrero, I. L’alumnat nouvingut i el català: Una perspectiva transversal. L’adquisició de la llengua en l’alumnat de Primària i Secundària. Plataforma per la Llengua.
Gràcia, Ll. i Mayans, P. (2014). Llengua i immigració. La influència de la primera llengua en l’adquisició del català com a segona llengua.
Guia de recursos sobre diversitat lingüística.
Hendriks Sánchez, N. A.(2017). Aproximació interdisciplinària a la diversitat lingüística en el sistema educatiu de les Balears: una proposta didàctica per a ESO. TFM.
Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i l’IOC: Idees en línia.
INTEF: Observatorio de tecnología educativa.
INTEF: Procomún, Red de recursos educativos en abierto. Ministeri d’Educació i Formació Professional.
Junta d’Andalusia: Averroes. Contenidos digitales.
Lemke, J. L. (1990). Talking Science: Language, Learning, and Values. Ablex Publishing Corporation, 35
Martí Climent, A.; Garcia Vidal, P.: TIC per a l’aprenentatge de llengües.
Martí Climent, A.; Garcia Vidal, P. (2018). Redes sociales en la enseñanza superior. IV Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red (IN-RED 2018).
Marzà, A. Els reptes d’ensenyar català en una escola plural. SERCLE.
Servei de Formació del Professorat, CEFIRE: Recursos per al treball per àmbits
UNESCO: Informe Mundial de la UNESCO. Invertir en la diversidad cultural y el diálogo intercultural.
Vaello Orts, J. (2017). Cómo dar clase a los que no quieren. Barcelona: Graó.
Trujillo, F. (2018). Los retos de la educación digital hoy En https://fernandotrujillo.es/
Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans.
