1. PRESENTATION

“It is outrageous that a person is discriminated based on the language they speak. It is a form of racism”.

Davyth Hicks, defending the equality of all European languages. Quote from Amela, V. (2016) “A Europa hi ha 84 llengües, totes amb la mateixa dignitat”. La Vanguardia.

OBJECTIVES OF THE COURSE

Training teachers in the strategies and methodologies needed to implement the use of minoritarian languages as a communication and teaching tool in the classroom. To this aim, we furnish teachers with a resource repository and digital educational tools to promote these languages and to initiate a reflection on how to manage linguistic diversity in the educational field.

DESCRIPTION OF THE COURSE

Training itinerary designed to develop the necessary abilities in teachers to allow them to effectively promote plurilingualism and the use of minoritarian languages within the classroom.

An innovative methodology will be followed, allowing the teachers to develop plurilinguistic and intercultural competences, the intercomprehension between languages to encourage contents related with abilities and skills for cohabitation, respect and understanding between people, based on the social use of the languages in multilingual contexts.

The resources we furnish in this project intend to give teachers access to studies and activities based on plurilingual spotlights in order to benefit from the linguistic and cultural diversity in the classroom. With these tools, we intend to contribute to prepare teachers to develop more inclusive and plurilingual projects, to improve the expression and interaction with speakers of other languages. The objective of plurilingual education is to enhance the learning process with the different heritages and traditions stemming from the languages present in the classroom, so that the students’ experience is richer, and the learning process is more effective.

We have found that the range of students’ mother languages is broad. That means that the language that is taught is only the first language (L1) for some students. Hence, even the language spoken in school is developed in a plurilingual context. As a matter of fact, all the students in the classroom are already plurilingual, since they learn many foreign languages in school and use different variations of their first languages (dialects, registers and linguistic use depending on the communities they come from). These languages and their variations are all integrated in their linguistic repertoire. Therefore, we cannot ignore the students’ competences in the different languages of the classroom where the educational language is taught.

Diversity is sometimes perceived as richness and sometimes as a threat, as Bastardas and others (2017) say. This diversity is often linked with inequalities and with different sorts of domination relationships. In this constantly changing political context, multilingualism is perceived very differently depending on what segment of the human species is involved and depending on what their correlation with other differential traits, the social structure and power structures in general.

There are approximately six-thousand languages on Earth. Most of them are used by human communities at a local level, even tribal. Let us just consider the enormous idiomatic diversity in the sociolinguistic giants, such as New Guinea, Nigeria or India, for example, with hundreds and hundreds of cases. Simultaneously, we find the huge sociolinguistic bulldozers, languages that are codes for great state and international machineries, the languages used for the most advanced science and technology, the languages used as lingua franca, as in-between languages, as Aracil already wrote in his classical book (1983). Among these powerful languages, English currently stands out as the language that has become (Bragg, 2003; Ostler, 2005; Bastardas, 2007) the world-wide communication language. Only its speakers can enjoy the possibility of going anywhere in the world with their language as an increasingly universal passport. Only them, the anglophones (and this “privilege” is a double-edged sword, both a curse and a blessing) can continue being monolingual and enjoy the learned omnipotence, like the Castilian speakers in Spain, who assume that they can continue being monolingual in a territory they consider their “own.”

Luckily for world-wide diversity, there are many languages, many linguistic hybridations that do not necessarily use the English hyperlanguage. Diverse social situations give plurilingualism a chance:

• First, the increasing mobility of the rural population towards cities. Migration towards cities implies the creation of communities where different mother languages coexist and compete. Standard languages are born and thrive especially in cities and from cities.

• Second, the increasing mobility, both work- and study-related. On one hand, the economical elites travel all around the world using English as their tool. Academic mobility also affects (negatively) local languages in universities. On the other hand, the migration affecting the poor (the great migrations from Africa towards Europe, from Latin America towards North America, from Southern Asia towards the Persian Gulf, and from China to the world) produce all sorts of linguistic mishmashes.

• Third, forced migrations. The social and war-related conflicts force populations to flee, to be dramatically forced to migrate. Refugees that manage to leave bring with them, not only their scarce belongings, but also a unique linguistic repertoire.

• Fourth, temporary migrations due to leisure. The tourist industry implies the provisional transfer of millions of persons who demand being cared for in their own language.

Information from Bastardas i Boada, A.; Boix-Fuster, E.; Torrens Guerrini, R. M. (2017): El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Octaedro.

For the resource repository that we have prepared, we have taken three key concepts into account. They are related to linguistic education:

-Inclusive education studies how to transform educational systems to adapt to the diversity of learners. It implies improving the quality of the education through the improvement of the teachers’ efficiency, promoting methodologies focused on the learning itself, the development of appropriate textbooks and learning materials, and ensuring that schools are safe and healthy environments for all the children. Strengthening links with the community is also basic: the relationship between teachers, students, parents, and society in general is key to develop inclusive learning environments. (UNESCO website, August, 2010). As per this aim, with this proposal we intend to deepen the obvious link between linguistic and intercultural competences, and inclusion, in order to identify the best way to tackle the practical implementation in the classroom.

-Plurilingual education is not limited to teaching languages, but should aim to know each person’s linguistic repertoire, enhancing its value and broadening this repertoire by teaching unknown or less-frequently used languages. Plurilingual education also has the intention of increasing the understanding of the social and cultural value of linguistic diversity, in order to ensure good linguistic will and to develop intercultural competences (Council of Europe / Language Policy Portal, 2007).

–Intercultural education respects, celebrates and acknowledges the normality of the diversity in all aspects of human life, promotes equality and human rights, defies unfair discrimination, and furnishes the values on which equality is built (National Council for Curriculum and Assessment, Ireland, 2005).

On the other hand, the new Spanish education law, LOMLOE, establishes the frame for the development of a new curricular model open and flexible, that promotes an inclusive education and that appreciates diversity, aiding the students to acquire the competences that are recommended by the Council of Europe. It has included plurilingual competences, that imply using different languages in an appropriate and effective manner for learning and communication. It integrates, thus, historical and intercultural dimensions that aim to know, value and respect linguistic and cultural diversity within society to promote democratic cohabitation.

The modifications driven by the LOMLOE imply that language learning goes beyond the limits of the foreign language subjects and derives in a collaboration between teachers, because learning different languages is complementary and should avoid repetitions whenever possible. Thus, even if academical essays are organized in areas and subjects, the intention is to break this barrier and find links between languages and subjects through Integral Treatment of Languages (ITL) and Content (ITLC).

Therefore, they suggest collaborative work between the teachers of different languages and subjects based on all the common element, easing the students’ competence development as they foster an active, deeper and more meaningful learning, through the use of the different languages.

Regarding the curricular organization and the planification of teaching in the classroom, it implies the correct choice and sequencing of contents in learning and leads to developing activities in the classroom that require the active and passive use of more than one language.

1. PRESENTACIÓ

“És intolerable que a algú se’l discrimine per la seva llengua: és una forma de racisme”

Davyth Hicks, defensor de la igualtat de totes les llengües d’Europa. Cita extreta d’Amela, V. (2016) “A Europa hi ha 84 llengües, totes amb la mateixa dignitat”. La Vanguardia.

OBJECTIU DEL CURS

Formar el professorat sobre les estratègies i metodologies necessàries per implementar l’ús de les llengües minoritàries com a mecanisme de comunicació i ensenyament a les aules. Amb aquest objectiu, es posa a l’abast del professorat un repositori de recursos i d’eines educatives digitals que promoguen aquestes llengües i permeten reflexionar sobre com fer la gestió de la diversitat lingüística en l’àmbit educatiu.

DESCRIPCIÓ DEL CURS

Itinerari formatiu per desenvolupar en el professorat les competències necessàries per promoure eficaçment el plurilingüisme i l’ús de les llengües minoritàries a l’aula.

S’implementa una metodologia innovadora que permeta al professorat desenvolupar la competència plurilingüe i intercultural, la intercomprensió entre les llengües afavorint que els continguts estiguen relacionats amb les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones basats en els usos socials de les llengües en contextos multilingües.

Els recursos que presentem en aquest projecte pretenen donar accés al professorat a estudis i activitats a partir d’enfocaments plurilingües amb la finalitat d’aprofitar la diversitat lingüística i cultural de les aules. Amb aquestes eines volem contribuir a preparar el professorat per posar en pràctica enfocaments més inclusius i plurilingües que desenvolupen la competència multilingüe i intercultural per millorar l’expressió i la interacció amb els parlants d’altres llengües. La finalitat de l’educació plurilingüe és que s’enriquisca l’aprenentatge amb els diferents patrimonis i tradicions de les llengües presents a l’aula, de manera que tota l’experiència de l’alumnat siga més completa i l’aprenentatge més efectiu.

Ens trobem que la gamma de primeres llengües dels aprenents és àmplia. Això vol dir que la llengua que s’ensenya és la primera llengua (L1) per a només uns pocs aprenents i, per tant, fins i tot la llengua d’escolarització s’estudia en un entorn plurilingüe. De fet, tots els alumnes de l’aula són plurilingües, ja que aprenen moltes llengües estrangeres a l’escola i dominen diferents varietats de la seva primera llengua (dialectes, registres i ús lingüístic propi de determinades comunitats a les quals pertanyen). Aquestes llengües i varietats formen part del mateix repertori lingüístic. Per tant, no hem d’ignorar la competència dels alumnes en diferents idiomes a l’aula de llengua d’escolarització.

La diversitat és percebuda a vegades com una riquesa i a vegades com una amenaça, tal com afirme Bastardas i altres (2017). Aquesta diversitat apareix entrellaçada sovint amb desigualtats i amb relacions de dominació de tota mena. En aquest context polític en moviment el multilingüisme és viscut de maneres molt diferents segons quin sigui el segment de l’espècie humana afectat i segons quina sigui la seva interrelació amb altres trets diferencials i amb l’estructura social i amb el poder en general.

Entre les aproximadament sis mil llengües de la Terra, moltes són emprades per comunitats humanes d’abast local, tribal fins i tot. Pensem si més no en la gran diversitat idiomàtica dels grans gegants sociolingüístics com Nova Guinea, Nigèria o l’Índia, per exemple, amb centenars i centenars de casos. Simultàniament, trobem els grans buldòzers sociolingüístics, les llengües que són els codis de grans maquinàries estatals i internacionals, les llengües emprades per la ciència i tecnologia més avançades, les llengües usades com a llengües franques, com a llengües interposades, tal com proposava el ja clàssic Aracil (1983). Entre aquestes llengües poderoses destaca actualment l’anglès com a llengua que té el privilegi d’haver esdevingut (Bragg, 2003; Ostler, 2005; Bastardas, 2007) llengua d’intercomunicació planetària. Sols els seus parlants gaudeixen de la possibilitat de moure’s amunt i avall del planeta amb la seva llengua com a passaport cada vegada més universal. Sols ells, els anglòfons (i aquest «privilegi» és una arma de doble tall: tant una maledicció com una benedicció) poden romandre monolingües i gaudir d’una omnipotència apresa, gairebé com la dels castellanoparlants a l’Estat espanyol, que donen per evident que poden romandre monolingües arreu d’un territori que perceben «seu».

Per sort per a la diversitat planetària, més enllà de l’anglès hi ha molts encreuaments, moltes hibridacions lingüístiques que no passen necessàriament per aquesta hiperllengua. Diferents fenòmens socials comporten possibilitats de plurilingüisme.

• En primer lloc, la creixent mobilitat de població rural cap a les ciutats. La urbanització comporta grans gresols on coexisteixen i competeixen les llengües d’origen. Les llengües estàndard neixen i creixen sobretot a les ciutats i des de les ciutats.

• En segon lloc, la creixent mobilitat tant laboral com acadèmica. D’una banda, les elits econòmiques viatgen amunt i avall del planeta amb gran facilitat recorrent sobretot a l’anglès. La mobilitat acadèmica també afecta (a la baixa) les llengües locals en els usos universitaris. D’altra banda, les migracions pobres (les grans migracions d’Àfrica cap a Europa, de l’Amèrica Llatina cap a l’Amèrica del Nord, de l’Àsia del Sud cap al Golf Pèrsic, de la Xina cap a tot arreu) comporten barreges de llengües de tota mena.

• En tercer lloc, les migracions obligades, forçoses. La conflictivitat social i bèl·lica obliga la seva població a fugir, a emigrar de manera dramàtica i arriscada. Els refugiats que n’escapen, porten, a més del seu farcell fràgil i lleu, tot un repertori lingüístic únic.

• En quart lloc, les migracions temporals per lleure. La indústria turística comporta moviments provisionals de milions de persones que reclamen ser atesos en les seves llengües.

Informació extreta de Bastardas i Boada, A.; Boix-Fuster, E.; Torrens Guerrini, R. M. (2017): El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Octaedro.

Per al repositori de recursos que hem preparat hem tengut en compte tres conceptes claus relacionats amb l’educació lingüística:

-L’educació inclusiva estudia com transformar els sistemes educatius per respondre a la diversitat dels aprenents. Significa millorar la qualitat de l’educació mitjançant la millora de l’eficàcia del professorat, la promoció de metodologies centrades en l’aprenentatge, el desenvolupament de llibres de text i materials d’aprenentatge adequats i assegurant que les escoles siguen segures i saludables per a tots els nens. Enfortir els vincles amb la comunitat també és vital: la relació entre professors, estudiants, pares i la societat en general és crucial per desenvolupar entorns d’aprenentatge inclusius. (Portal web de la UNESCO, agost de 2010). Seguint aquest ideal, amb aquesta proposta pretenem aprofundir en el vincle evident entre les competències lingüístiques i interculturals i la inclusió per identificar enfocaments per a la implementació pràctica a l’aula.

-L’educació plurilingüe no es limita a l’ensenyament de llengües, que té com a objectiu donar a conèixer el repertori lingüístic de cadascú, destacar-ne el valor i ampliar aquest repertori ensenyant llengües menys utilitzades o desconegudes. L’educació plurilingüe també pretén augmentar la comprensió del valor social i cultural de la diversitat lingüística per tal d’assegurar la bona voluntat lingüística i desenvolupar la competència intercultural. (Consell d’Europa/Unitat de Política Lingüística, 2007).

-L’educació intercultural respecta, celebra i reconeix la normalitat de la diversitat en tots els aspectes de la vida humana, promou la igualtat i els drets humans, desafia la discriminació injusta i proporciona els valors sobre els quals es construeix la igualtat. (Consell Nacional de Currículum i Avaluació, Irlanda, 2005).

D’altra banda, la nova llei d’educació, la LOMLOE, fixa el marc per al desenvolupament d’un nou model de currículum obert i flexible, que fomente l’educació inclusiva i valore la diversitat, amb el qual es busca que l’alumnat adquirisca les competències recomanades pel Consell d’Europa. S’hi incorpora la competència plurilingüe, que implica utilitzar diferents llengües de manera apropiada i eficaç per a l’aprenentatge i la comunicació. Integra, així mateix, dimensions històriques i interculturals orientades a conéixer, valorar i respectar la diversitat lingüística i cultural de la societat per a fomentar la convivència democràtica.

Les modificacions que inclou la LOMLOE suposen que l’aprenentatge de les llengües traspasse els límits de les assignatures pròpies i que existisca una col·laboració entre els docents perquè l’aprenentatge de les diferents llengües siga complementari i el menys repetitiu possible. Així que, encara que els estudis acadèmics s’organitzen en àrees i matèries, s’aposta per trencar eixa barrera i trobar-hi punts de connexió entre les llengües i les matèries mitjançant el Tractament Integrat de Llengües (TIL) i de Continguts (TILC).

Per tant, es proposa un treball col·laboratiu entre el professorat de les diferents llengües i matèries a partir de tots els elements que comparteixen, es facilita el desenvolupament competencial de l’alumnat i es promou un aprenentatge actiu, més profund i significatiu, vehiculat a través de totes les llengües.

Des del punt de vista de l’organització curricular i de la planificació de la docència a l’aula, implica una selecció i seqüenciació adequada dels continguts d’aprenentatge i condueix també a desenvolupar activitats d’aula que impliquen l’ús actiu i passiu de més d’una llengua.