Basic notions in Valencian

3.1. BASIC NOTIONS OF VALENCIAN

“A language does not die because it does not get new speakers; it only dies if the ones who speak it stop doing so” (Manuel Sanchis Guarner)

Notes on the sociolinguistic situation of Valencian

The situation of Catalan in the Valencia region, with two territorial languages, is linked to its historical and social context. There are two main linguistic areas: the ones mentioned by the Law 4/1983, November 23rd, of the Use and Teaching of Valencian in “areas of dominancy of Valencian” and “areas of dominancy of Castilian”, according to the list of towns that match what Professor Sanchis Guarner published in this 1960 book La llengua dels valencians.

During the 1960s and the 1970s, the Valencian predominancy areas receive an immense flow of immigrant communities arriving from the Castilian-dominated areas in the inside or South of the region itself or from the neighboring regions of Murcia, Andalusia, Castilla la Mancha, or Aragon. This immigrant population moved especially to big cities such as Valencia, Elche, Alicante or Sagunt, and to medium-sized cities in the metropolitan areas in Valencia and Alicante, and they only rarely used Valencian as a language in education.

It is significant that the Valencian ruling classes, Castilian speakers for centuries, keep Valencian in an unfavorable position considering it to be used exclusively by the lower classes and in honest decrease. But, from the 1960s on, an intellectual movement became apparent. It tried to recover and dignify our linguistic heritage, that had been spreading to broader sectors of society, and tried to normalize Valencia in schools and in society.

From the 1960s on, there are fruitless controversies regarding the origins of the language, shaped as an identarian conflict with an anti-Catalanist character, known as “the battle of Valencia”, particularly vicious in the capital itself. Completely ignorant of academics and scientists, where the unity of Catalan language has always been unanimous, “the battle of Valencia” obstructed all normalization attempts. Valencian was presented as a conflictive language, opposed to the academic unanimity and the social peace enjoyed by Castilian.

The appearance of Federació Escola Valenciana, a civic organization capable of uniting broad sectors of the Valencian society, with an action philosophy that held its distance from these controversies, proved to be key in the deactivation of the identarian debate. Valencian went from being an element in conflict to becoming the learning language in the most prestigious educational programs in the public school system. Nevertheless, there are diverse dynamics within the Catalan-speaking territories: there is more presence of Valencian in the North than in the South, and less in urban areas than in rural ones.

Information extracted from the essay by Jiménez-Tirado, G. (2015): La situació del català a l’ensenyament secundari i a la universitat al País Valencià. Balanç i prospectives. IEC/UAB.

The native language in the Valencian educational system

In the Valencia region, after the confirmation of the Law for the Use and Teaching of Valencian (LUTV) in 1983 and following the legal rules defined in a larger legal frame, the training authorities decides to design a bilingual educational system that would allow students to be fluent in both official languages.

The precepts in the Constitution and the Self-Government Statute allow us to deduct that Valencians have the following linguistic rights and obligations: the right to know Castilian and Catalan, the right to use Castilian and Catalan, and the obligation to know Castilian. There is, therefore, no obligation to know Catalan. Nevertheless, despite this serious omission, that can be understood as a respect towards the historically Castilian-speaking areas, there are other regulations within the Statute that can indirectly be interpreted as an obligation to know the language. For example, the Generalitat Valenciana, the Valencian regional government, must guarantee the normal and official use of both languages, which implies the obligation to know the language for all citizens that must allow the application of the right to use normally and officially Catalan, particularly people with a public function or activity, such as workers in education, the health-care system or the public administration. Also, it is important to point out that the peripheral State Administration also has the obligation to accept all documents presented in Catalan, without demanding any translation, since this would imply that it is an abnormal and non-official use of the language that contradicts the Self-government Statute.

Thirty-five years after the LUTV, Law 4/2018 regarding Plurilingualism constitutes a change to match the recommendations of the Council of Europe, the UNESCO, and the opinions of specialists and Valencian institutions: “in contexts where there is a predominant and a minority language, the most effective linguistic model is the full exposure to the language with the smallest social implantation” (CVC, 2014). The Acadèmia de la Llengua Valenciana states that, pedagogically speaking, the learning Valencian and in Valencian must be complemented and not substituted by the learning of Castilian, English, or any other European or international languages.

In the same sense, the report A new linguistic model in education for a plurilingual and intercultural education in the Valencian school system(2016), written by the Multilingual Education Units (MEU) of the public Valencian universities, states that:

“Regarding research on plurilingual programs, there is an almost unanimous agreement on the fact that the minoritarian language must be the main teaching language, and that it should never drop below 50%, if the intention is to correct asymmetrical social bilingualism” (MEU, 2016, p. 10).

Dolz and Idiazabal (2013) state that teaching in a non-native minoritarian language can be one of the basic tools to bring back to life vernacular languages, as long as they comply with certain conditions. Furthermore, the MEU report says that a unique learning model is required for everyone, to be applied gradually, in equal conditions, and with the necessary support to drive an appropriate implementation in all geographical areas of the Valencian regions, respecting their peculiarities:

There should be “a unique model for both areas, the Valencian and Castilian-speaking, even if this unique model is applied gradually and accompanied by promotion and information, and the necessary resources, in the Castilian-speaking area.” (UEM, 2016, p. 16)

The Plurilingual and Intercultural Educational Program (PIEP) aims for the acquisition of a plurilingual competence with high and equivalent skills in both languages, Valencian and Castilian, the functional use of one or more foreign languages, and a rewarding contact with languages in general. Thus, when the compulsory learning period is over, the students would have acquired, at the very least, levels B1 in Valencian and Castilian and A1 in the first foreign language. Then, after completing the post-compulsory pre-college levels, the objective is to have acquired at least levels B2 in Valencian and Castilian and the equivalent to A2 in the first foreign language.

The law establishes that the minimum time devoted to curricular contents in each of the official languages has to be 25% of the real teaching periods, and the foreign language can range between 15% and 25%. In each language, the subject corresponding to it must be taught and, at the same time and at least, another area or non-linguistic compulsory subject. According to the law, the Ministry will foster that educational centers of public financing must teach 50% of their curriculum in Valencian, and 25% in English.

On the other hand, the law states that the teachers can teach non-linguistic areas, both in Castilian and Valencian, if they have a C1 level of the corresponding language. Teachers who have a C1 certificate in English can also teach in that language.

Martí and Garcia Vidal (2020) summarize the changed in the linguistic programs changes in the Valencian educational system, going from the LUTV until our days, in the following chart:

Chart 1. Linguistic programs in the Valencian educational system

These last decades, the learning of Valencian has progressed, even if the data regarding the current data regarding the knowledge and use of Valencian show that there is still a lot more to do before we reach a situation of linguistic normality. In the Valencian region, we have several sociological research papers published between 1984 and today. The last one if the Survey on the knowledge and social use of Valencian 2015 (2016), performed by the Studies and Planification Service (SPS) of the General Directorate for Linguistic Policy and Multilingualism Management of the Ministry for Education, Research, Culture and Sport (MERCS). This survey shows that the knowledge of Valencian has improved, both written and oral, but that the citizens increasingly prioritize Castilian.

Regarding the situation of Valencian in schools, The 2016 Report on Valencian in School written by the Valencian Teacher’s Union states that the growth of Valencian has been very slow (over the last 20 years, only a 28% – from 10.2% to 38.4%), and with clear differences depending on the territory, whether the schools are public or private, and the educational level.

The Ministry of Education has decided to promote plurilingual competences among the students following the parameters suggested by the CEFR, creating a General Directorate for Linguistic Policy and Multilingualism Management, and drafting a decree for the management of languages in non-university education. Among other objectives, the decree includes:

“Training students for cohabitation and for their integration as full citizens in a multilingual society, nonetheless helping them to build their own identity and making sure that this identity implies the knowledge and deep experience of their own language and culture.”

Information extracted from Martí Climent, A. (2022). Projecte docent. Desenvolupament d’habilitats comunicatives en contextos multilingües. UV.

The Valencian linguistic model

The Valencian school system is plurilingual and intercultural, and its learning language are Valencian, Castilian, English, and other foreign languages.

Schools must promote the normal use of Valencian, complying with the current regulation that define the institutional and administrative use of the official languages in the Generalitat administration as per the terms of the Linguistic Normalization Plan (LNP).

When the Linguistic Project of the Center (LPC) decides it, other languages, such as Romani, the language of the Gipsy people, sign language, used by deaf people in the Valencian region, and Braille, the reading and writing system used by people with visual disabilities or blindness, can also be studied and promoted.

Schools must analyze the languages of linguistic minorities in it and generate intercultural exchange possibilities. Furthermore, they must guarantee the right to a plurilingual and intercultural education to the students with special learning needs.

The students who transfer to the Valencian school system from the second grade of primary education on coming from other school systems, whether Spanish or foreign, can have, if necessary, an adaptation of the curriculum.

The Linguistic Normalization Plan

The Linguistic Normalization Plan (LNP) in the school is a plan that, after analyzing the possibilities offered by the context and the actual use of Valencian, as well as the objectives defined in the particular Design of the program, establishes objectives regarding the use of Valencian in the learning, administrative and social activities in the school for an average period, and specifies the yearly timing for this period, the applies strategies, the people responsible and the resources, as well as the assessment tools.

Information form CEFIRE de Plurilingüisme (2018). Unit 2. El plurilingüisme en el sistema educatiu. El marc legal.

As Tasa, V.and i Bodoque, A. (2016) state, there is a consensus in education, though not in the academic field, saying that bilingual educational models (Valencian and Castilian) or multilingual ones (Valencian, Castilian, and English or another language) that are successful and allow for a good knowledge of the most common international language (English), of the socially dominant language (Castilian), and guarantee a good linguistic level of the minoritarian language (Valencian), are the ones that place Valencian as the main and dominant teaching language.

Plurilingual and intercultural education represents the only educational model capable of facing the challenged of the new situation. Integrating new students in our language and culture through educational and social integration in the center and assisting them so they can achieve the needed level both in the languages and in the different subjects, should be the main objectives of the educational model.

The complexity of linguistic education in our educational system can be said to stem from the need to achieve equity through the inclusive treatment of diversity. That is, schools must face the linguistic diversity, the subject knowledge diversity, the student diversity, and the education situation diversity, through a diversity in the didactic and organizational approached needed to achieve an inclusive, plurilingual and intercultural education.

Chart 2: Teaching and learning use of languages for diversity (MEU, 2015)

Knowledge and use of Valencian

According to Flors’ report (2015) on the use of languages among youth, we must trust, on one hand, in the reproduction of predominantly Catalan-speaking contexts, in which Catalan is dominant as a non-marked choice, and that foster the use of the language by non-Catalan-speaking members. At the same time, some authors suggest that, in predominantly Castilian-speaking contexts, it is necessary to create interpersonal relationship spaces in Catalan (sport or leisure activities, among others), so that non-Catalan-speakers have context in which they experiment the use of Catalan outside the classroom (Bastardas 2012; Gonzàlez et al. 2014; I. Vila, Siqués i Oller 2009).

In the following maps of the Valencian region, we see the results of the survey on the knowledge and social use of Valencian, undertaken by the Generalitat Valenciana, the Valencian regional government:

Maps from GVA: Enquesta coneixement i ús social del valencià (2021)

The initiatives to promote Valencian must be conceived and designed in a plural manner.

Nicolàs (2019) defines three areas of public impact:

1) Public institutions: bodies of the Generalitat Valenciana, council offices, city councils and, eventually, the national government. Here we can track the impact of the campaign Always yours, implemented by the General Directorate for Linguistic Policy and Multilingualism Management of the Generalitat Valenciana, or the projects developed periodically by the Valencian Council.

2) Political parties and academic organizations (public and private universities), and high range associations, with a high number of members (soccer clubs, professional associations, athenaeum).

3) Minor entities in civil society (sport and recreational clubs, musical associations, festive, neighborhood associations).

Valencian-speakers, at least those with a defined linguistic loyalty, should use it in every possible situation. That implies a frequent use of the own language whenever possible.

An example is the Vilaweb documentary, co-produced with Televisió de Catalunya, Edicions Bromera, Edicions 96, l’Institut Català de les Indústries Culturals with the support of all the entities included in Escola Valenciana (2011). Una llengua que camina, that shows the current health state of Valencian, through the analysis of the daily life of five people from different social, professional, and geographical origins, that participated in 2010 in the celebration of the 25 years of the Schools in Valencian meetings

Also the documentary Ser a la frontera sud, born thanks to El Tempir, was filmed to present a collage of interviews to people from different villages of the Valencian South. The objective is to analyze the different ways of seeing and feeling what “being Valencian” means. This documentary premiered in the “I Conference on Language and Identity in the South: Can you be Valencian without speaking Valencian?” that el Tempir organized in Abril 2016 in Elche.

Organizations that support Valencian

“Every stone helps build a wall.” (Popular idiom)

The civil society that mobilizes for the linguistic right equality in the Valencian region is broad. We can include trade unions – both students’ and workers’ –, political parties, parents’ associations, leisure entities, like hiking groups, professional groups, such as the ones linked to books, music or communication, and, in general, all sort of associations, according to Pardines (2019).

Map with the geographical distribution of associations that include among their main objectives the promotion of Valencian (Pardines, 2019)

The associative movement is considered the core of civil society, and this case is no exception. It must work together to promote the values and principles linked to linguistic diversity, to ensure the linguistic rights of Valencian speakers, and to contribute to the necessary social cohesion that the respect of this reality implies.

These association organize activities to aid the reflection and generation of materials regarding the concept of linguistic rights and their application. For instance, Acció Cultural del País Valencià has supported the publication and diffusion of two essays written by Alfons and Francesc Esteve: Practical guide on linguistic rights in the Valencian region, a handbook that compiles the basic linguistic rights of Valencian speakers and that helps then know how to ensure their compliance in all official bodies, and the book Linguistic equality: upending the lack of use and subordination (Onada Edicions), a proposal for a law for the linguistic equality in the Valencian region to go further than the LUTV. On the other hand, this organization, together with Federació Escola Valenciana and Plataforma per la Llengua, signed – both organizations belonging to ELEN– the Protocol to Guarantee Linguistic Rights in 2017. It is a new basic tool promoted by civil society to demand equal linguistic rights for the speakers of all languages.

F undació Nexe has published several dissemination essays that, based on sociolinguistic data and the analysis of the linguistic policies of different Valencian governments, defend the right of Valencian speakers to use their language, as well as state the obligation for the public bodies to guarantee this right in order to ensure social cohesion. The publications are Linguistic Policy in the Valencia Region. From the Conflict to Responsible Management, by Susanna Pardines and Nathalie Torres, El Tio Canya has died. Notes on the Sociolinguistic Mechanics of Valencian, by Francesc J. Hernàndez, and Power and Language. Languages in Education in the Valencia Region, by Anselm Bodoque and Vicenta Tasa.

The same organization put together in 2016 a Workshop to promote the value of multilingualism and linguistic diversity in modern societies within the European Union, which resulted in the book Multilingualism and Linguistic Diversity: Linguistic Policies in the European Union (Publicacions de la Universitat de València).

Courses in Valencian are included in the activity offer by many associations as a necessary means to broaden the knowledge of the language and enhance the love for it. The Federació Escola Valenciana’s program Valencian voluntaries create linguistic partners including a Valencian speaker and a person who wishes to approach Valencian. This program has participant from most of the organizations that are included in the federation, as well as several city councils, and other associations, like El Teix i Socarrats.

The organizations that are integrated in Federació Escola Valenciana (FEV), like La Cívica, the CAPPEPV, the Coordinadora de la Vall d’Albaida o el Guaix, furnish, furthermore, counseling in schools, to families that wish their children to study in Valencian, and also the creation of optimal linguistic programs in schools.

Information from PARDINES LÓPEZ, Susanna (2019). L’associacionisme per la igualtat de drets lingüístics. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics (Quaderns d’Estudi)

The Acadèmia Valenciana de la Llengua is a public institu-tion created in 1998 by the Generalitat Valenciana and the Valencian Parliament, and it is ascribed to the President. Since its constitution in 2001, it has ruling capacity over Valencian. It published rules regarding onomastics and demonyms, dictionaries, lexical books, handbooks, research documents, Valencian historical or classical texts. Among the published books, it is important to point out Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (2006), a first volume of Llibre blanc de l’ús del valencià (2004), Grammatical normativa (2006), and Corpus toponímic valencià (2009). On January 2014 it approved by a broad majority the Diccionari normatiu valencià, including more than 93,000 concepts, and that explicitly admitted that “Valencian” and “Catalan” where compatible terms, and that could be checked on-line starting that year and published in paper in September 2016.

In July 2012 it signed, for the first time, with the Institut Ramon Llull(official organization in the rest of the Catalan Countries with equivalent attributions, minus the ruling) a convention for the financing of Catalan lecturers in three European universities. In May 2016, it signed with TERMCAT a collaboration agreement to develop the terminology in different fields of knowledge. The agreement foresees an information exchange about terminological projects, and establishes mechanisms to foster the adoption of common forms for neologisms.

The Consell Social de les Llengües is a social participation body that is born to give a voice to the plural Valencian society. This plurality must be enhanced with a debate and furnish new ideas to reflect the diversity and, especially, foster a responsible participation in democratic live. The Council must:

Participate in the linguistic normalization process and promote it in the different sectorial fields that the Council represents.
Assess the objectives and results of the linguistic policies of the Valencian Government.
Study and analyze issues related to linguistic planning and normalization risen by the Valencian Government, and inform regarding them.
Articulate the coordination of all the actions promoted by the different Administrations, institutions, and civic and cultural associations, regarding linguistic policies.
Propose to the Valencian Government the appropriate measures to optimize the application of the policies devoted to the promotion and normalization of Valencian.

Guide on the use of Valencian published by the Council of Europe

The European Charter for Regional or Minority Languages is a treaty of the Council of Europe to protect and promote, among others, Valencian in Spain. This linguistic guide shows the rules of the Charter that Spain must apply to Valencian and forces authorities to guarantee that we can demand and access information and services in Valencian.

L ’Observatori del valencià is a tool to analyze the sociolinguistic status of Valencian and its legal frame. It detects real needs and the trends that help overcome them. It gives us data regarding the situation of Valencian, its legal frame, and access to information resources like: link to webs belonging to the Generalitat Valenciana devoted to linguistic issues, like the AVL, linguistic criteria and rights, departments, services, offices and linguistic recommendations given by Valencian universities, statistical sources, and essays on the use of the language in different fields, doctoral thesis and academical essays on the situation of Valencian, books and magazines on linguistic competences and use, or organizations that help in the advance of Valencian society and culture.

T he General Directorate for Linguistic Policy and Multilingualism Management is in charge of the linguistic policies of the Generalitat and of multilingualism in non-university environments, as well as the management of official language schools. It coordinates the Interdepartmental Commission for the Use of Valencian, fosters the application of linguistic legislation stemming from the Self-Government statute, and manages multilingualism.

The Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià is an organization that accredits the different levels of knowledge in Valencian and has been doing so for over thirty years. It is compromised with the promotion of the use an improvement of Valencian in all social contexts and adapts its certificates to the CERF for the teaching, learning, and assessment of languages, with the aim to become a key institution in the certification of language.

This adaptation allows and guarantees a European-level diploma for the citizens that acquire it, in order to transform languages into a link between people and a tool to allow communication as a means for social improvement.

To guarantee linguistic rights for citizen, there is Department for Linguistic Rights (DLR) within the General Directorate for Linguistic Policy and Multilingualism Management from the Ministry of Education, Culture and Sport, that supports and advices citizens, regarding questions about possible breached of their linguistic rights when they have suffered discrimination due to the use of Valencian.

On December 4th, we celebrate the Linguistic Rights Day in the Valencian region as a reminder of the need to respect our rights as Valencian speakers. In this sense, we need to remember:

If we give up speaking Valencian with those that do not have it as a native language, we lower its value in the context of the rest of the world languages and we do not promote its learning.
We must be aware that we cannot demand linguistic respect if we do not grant it ourselves, since anyone can easily learn the language.
We remember that linguistic rights are defended and put in practice when we speak Valencian, that is, when we are devoted to increase the use of the language and occupy more fields.
Public institutions are responsible for the respect towards Valencian among the population.
We are responsible to use our linguistic rights to ensure that they are respected. We should also demand public institutions to respect us as Valencian speakers.

Image from https://eltempir.cat/dia-dels-drets-linguistics-al-pais-valencia-reflexions/

We also have the Report on linguistic rights complaints that aims to make visible the discrimination suffered by citizens when they speak Valencian in our region, despite being protected by the current law. You can check online under: Linguistic Rights Day in the Valencian Region.

In the Acció Culturalweb: We have rights we can find resources, materials, information and counseling to present a complaint, and you can view the linguistic rights guide. Furthermore, you will find some easy tools to stop being a “Valencian-husher” and become a an active Valencian speaker.

P romoted by Acció Cultural del País Valencià (ACPV) and the Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster (IJF), en 2006, Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) opened its door in the heart of the city of Valencia. It is a firm bet towards the revival of the culture and society of our country from a national and progressive perspective. Also, the bookstore Tres i Quatre (now called Fan Set), the weekly magazine El Temps, and the Carles Salvador language courses have now moved to that building.

The Civic Association for the Language “El Tempir” works, on one hand, to guarantee the Valencians’ linguistic rights, so that Valencian and Castilian are treated equally, as we promoted with the campaign Linguistic rights. On the other hand, they organize activities to make Valencian present in fields like the public administration, monitoring exhaustively the linguistic use of the different administrations, as we can see with the, in education, through a broad cultural offer: exhibitions, Scrabble championships, Valencianada, I like Valencian, etc.; in the fostering or reading and campaigns such as Our female writers; and equality, Valencian women with a capital W; in communication media, both regional and local…; and promotes fields like cinema, welcoming of new arrivals, industry, leisure, sport, etc.

The objective is that Valencian has safe spaces to ease its use, so that it does not stop being a social cohesion language and is considered a heritage, also for the Valencian Castilian-speaking population. To this end, we organize campaigns to raise awareness and linguistic assertiveness, like the decalogues Linguistic prejudices, To be linguistically sustainable or Plurilingualism; and debate forums, like the different sessions of the Course on Language and Identity in the South, a conference around the coupling language-identity, analyzed as a cultural manifestation, multilingual societies or revernacularization.

The Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc is a group of citizens in the Valencian region that organizes a wide range of training, communication, dynamization and linguistic normalization activities. Examples are #TirantDeLlibres, #TopsValencians, #TirantEnXarxa.

1entretants, Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià,is a teachers’ non-profit association, devoted to promote an analysis regarding the use of information and communication technologies and promoting the use of these technologies to teaching Valencian. Considering these goals, the association has organized several training conferences for teachers, experiences, and ICT workshops. At the same time, they have organized several activities for students, the most important of which is the “Valencianada.”

Other references

Acadèmia Valenciana de la Llengua (2005). Llibre blanc de l’ús del valencià. Online: https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/blanc.pdf

Baldaquí Escandell, J. M. 2009. «La Inseguretat lingüística i l’aprenentatge de les llengües minoritzades : reflexions des del País Valencià». Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 6, p. 177-197, https://raco.cat/index.php/RevistaPedagogia/article/view/212439.

Bodoque, A. (2020). Les polítiques lingüístiques públiques com a materialització de drets. El cas valencià. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics. (Quaderns d’Estudi). Online: https://www.uv.es/cadrelin/tercerllibre.pdf

Casesnoves Ferrer, Raquel (2013). «El valencià en 25 anys (II): percepcions i valoracions», Revista de Llengua i Dret, núm. 59, p. 111-130, DOI: 10.2436/20.8030.02.7.

Esteve i Gómez, A.; Esteve i Gómez, F. (2019) La llei d’ús normalitza l’ús? : L’ensenyament i la cultura com a indicadors. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics. (Quaderns d’Estudi). Online: https://www.uv.es/cadrelin/primerllibre.pdf

Flors, A. (2015), Joves i llengua a Catalunya. Un estat de la qüestió. Linguapax Review. Online: http://www.linguapax.org/wp-content/uploads/2016/01/LinguapaxReview2015.pdf

Generalitat Valenciana (2021) Dret lingüístic. Àmbit català internacional (1919-21). Centre de documentació de política lingüística. Online:

https://llengua.gencat.cat/web/.content/docs_del_centre_de_documentacio/bibliografies_selectives/arxius/Select_Dretling21.pdf

Generalitat Valenciana (2015). Enquesta d’ús i coneixement del valencià 2015. Online: https://ceice.gva.es/va/web/fondo-estadistico-documental/fondo-datos-numericos

Hernàndez i Dobon, F. J. (2016). El Tio Canya ha mort. València: Fundació Nexe, Available at: https://www.fundacionexe.org/documents/demos009.pdf

Hernàndez i Dobon, F. J. (2019). Realitat sociolingüística valenciana. Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics. (Quaderns d’Estudi). Online:

https://www.uv.es/cadrelin/segonllibre.pdf

Law 4/1983, 23rd November, for the Use and Teaching of Valencian. DOGV núm. 133, December 1st, 1983.

Law 4/2018, February 21st, from the Generalitat, to regulate and promote plurilingualism in the Valencian education system. DOGV núm. 8240, February 22nd, 2018.

Mas i Miralles, Antoni (2018). “El valencià segons l’enquesta del SIES de 2015”, Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 28, p. 127-145. En línia:

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000261/00000076.pdf

Nicolás Amorós, M. (2019). Del conflicte lingüístic valencià als consensos del multilingüisme “autocentrat”. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics. (Quaderns d’Estudi). Online: https://www.uv.es/cadrelin/quartllibre.pdf

Order 128/2016, October 7th, from the Council, which regulates the Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

Order 61/2017, May 12th, from the Council, that regulates the institutional or administrative uses of the official languages of the Administration of the Generalitat.

Order 187/2017, November 24th, from the Council, to regulate the operation of the Oficina de Drets Lingüístics.

Order 73/2018, June 8th, from the Council, to create the Consell Social de les Llengües.

Order 13/2019, February 8th, from the Council, to create the Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians.

Pascual, V. (2006): El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. Generalitat valenciana- CEICE. Online:

http://aplicaciones.edu.gva.es/ocd/sedev/val/vp_tl.htm

Pascual, V.: Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià

Plataforma per la Llengua (2015) l’Informe sobre la situació de la llengua cat. Xarxa CRUSCAT (coneixements, representacions i usos del català) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Plataforma per la Llengua. Informe CAT 2022. 50 dades sobre la llengua catalana.

Tasa, V. i Bodoque, A. (2016). Poder i llengua. Les llengües de l’ensenyament al País Valencià. Fundació Nexe – Riurau Editors. Online:

https://www.fundacionexe.org/documents/demos010.pdf

Unitat d’Educació Multilingüe (2015). Un nou model lingüístic educatiu per a l’educació plurilingüe i intercultural del sistema educatiu valencià Direcció General de Política Educativa de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Online:https://ceice.gva.es/documents/162640785/162670693/UEM+-+SEP+-+Mar%C3%A7%202020.pdf/b427d2e8-65b3-4d9e-9bc5-aae19f391304

3.1. NOCIONS BÀSIQUES DE VALENCIÀ

“Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen” (Manuel Sanchis Guarner)

Apunts sobre la situació sociolingüística del valencià

La situació del català al País Valencià, amb dues llengües territorials, està lligada al seu context històric i social. Ens hi trobem amb dues grans àrees lingüístiques: les anomenades per la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià de «predomini lingüístic valencià» i de «predomini lingüístic castellà», segons la llista de localitats coincident amb el que el professor Sanchis Guarner havia publicat el 1960 a la seua obra La llengua dels valencians.

Durant els anys seixanta i setanta, s’incorporen a les àrees valencianoparlants amplíssimes comunitats d’immigrants que arribaren des de les comarques castellanoparlants de l’interior i del sud del propi País o des de les pròximes Múrcia, Andalusia, Castella-La Manxa o Aragó. Aquesta població immigrada s’assentà especialment en ciutats grans com València, Elx, Alacant o Sagunt i en ciutats mitjanes de les àrees metropolitanes de València i Alacant, i a penes va incorporar el valencià com a llengua vehicular.

És significatiu que les classes dirigents valencianes, històricament castellanitzades durant segles, mantenen el valencià en una posició de llengua desfavorida d’ús gairebé exclusiu entre les classes populars i en franca recessió. Però, a partir dels anys seixanta, comença un moviment intel·lectual de recuperació i dignificació del nostre patrimoni lingüístic que ha anat estenent-se a sectors més amplis de la població, treballant per la normalització del valencià a l’escola i a la societat.

A partir dels anys setanta, apareixen les estèrils polèmiques sobre l’origen de la llengua que es van establir en forma d’un conflicte identitari de caràcter anticatalanista, conegut com «la batalla de València», d’especial virulència al cap i casal. Totalment allunyada del terreny acadèmic i científic, on la unanimitat sobre la unitat de la llengua catalana sempre ha existit, «la batalla de València» va entrebancar el treball de normalització. El valencià es presentava com una llengua de conflicte, per oposició a la unanimitat acadèmica i la pau social de la qual sempre ha gaudit el castellà.

L’aparició de la Federació Escola Valenciana, organització cívica capaç de conjuminar amplis sectors de la societat valenciana, amb una filosofia d’acció allunyada d’aquest tipus de polèmiques és un dels elements clau en la desactivació de la polèmica identitària. El valencià passarà de ser un element de conflicte a ser la llengua vehicular dels programes educatius de més prestigi a l’escola pública. Encara que es continua observant dinàmiques molt diferents dins dels territoris catalanoparlants: major presència del valencià al nord que al sud i menor presència a les àrees urbanes que a les rurals.

Informació extreta de l’estudi de Jiménez-Tirado, G. (2015): La situació del català a l’ensenyament secundari i a la universitat al País Valencià. Balanç i prospectives. IEC/UAB.

La llengua pròpia al sistema educatiu valencià

Al País Valencià, a partir de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), el 1983, i seguint els preceptes legals indicats en un ampli marc legislatiu, l’administració educativa es proposa portar a terme una educació bilingüe que permeta l’assoliment, per part de l’alumnat, de les dues llengües oficials.

Dels preceptes constitucionals i l’Estatut es pot deduir que els valencians i les valencianes tenim els següents drets i deures idiomàtics: el dret de conéixer el castellà i el català, el dret d’utilitzar el castellà i el català, i el deure de conéixer el castellà. No es desprén, doncs, cap obligació de conéixer el català. Ara bé, tot i aquesta greu omissió, interpretable en part com una mesura de respecte a les comarques històricament castellanoparlants, hi ha altres disposicions de l’estatut que indirectament poden obligar al coneixement de la llengua. Per exemple, la Generalitat Valenciana ha de garantir l’ús normal i oficial de les dues llengües, la qual cosa implica l’obligació de conéixer l’idioma per part d’aquells que han de fer possible l’exercici del dret a usar normalment i oficialment el català, concretament aquells que exerceixen una funció o activitat de caràcter públic, com ara el personal docent, sanitari o de l’administració pública. En aquest sentit, convé assenyalar que l’Administració perifèrica de l’Estat també té l’obligació d’admetre a tràmit tots els documents i escrits que s’hi presenten en llengua catalana, sense poder exigir-ne la traducció, ja que això seria al·legable com a ús anormal i no oficial de la llengua, contràriament a allò que estableix l’Estatut d’Autonomia.

Trenta-cinc anys després de la LUEV, la Llei 4/2018 de Plurilingüisme planteja un canvi d’acord amb les recomanacions del Consell d’Europa, de la UNESCO i els dictàmens d’especialistes i d’institucions valencianes: “en els contextos en els quals hi ha una llengua predominant i una altra minoritzada, el model lingüístic més efectiu és l’exposició plena a la llengua de menor implantació social” (CVC, 2014). També l’Acadèmia Valenciana de la Llengua assenyala que, des d’un punt de vista pedagògic, l’aprenentatge del valencià i en valencià ha d’estar complementat i no substituït per l’aprenentatge del castellà i de l’anglés o altres llengües d’Europa o emergents en el camp internacional.

Igualment, l’informe Un nou model lingüístic educatiu per a l’educació plurilingüe i intercultural del sistema educatiu valencià (2016), elaborat per les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM) de les universitats públiques valencianes, afirma que:

“En l’àmbit de recerca sobre programes plurilingües hi ha un acord quasi unànime sobre la necessitat que l’ús vehicular de la llengua minoritzada ha de ser majoritari i que en cap cas hauria de baixar del 50%, si de debò es pretén corregir el bilingüisme social asimètric.” (UEM, 2016, p. 10).

Dolz i Idiazabal (2013) apunten que l’ensenyament en llengua minoritzada no pròpia pot convertir-se en un dels recursos bàsics per a la revitalització de les llengües vernacles sempre que s’hi asseguren certes condicions. A més, en l’informe de les UEM s’indica que hi ha d’haver un model educatiu únic per a tots i totes, que s’aplique gradualment i en igualtat de condicions i amb els suports necessaris per a afavorir una implantació adequada a totes les zones geogràfiques del territori valencià, amb la idiosincràsia que les caracteritza:

“siga un model únic per a totes dues zones, la valencianoparlant i la castellanoparlant, tot i que l’aplicació del model únic es faça a la zona castellanoparlant amb la necessària gradualitat, promoció i informació, i amb els recursos adients.” (UEM, 2016, p. 16)

El Programa d’educació plurilingüe i intercultural (PEPLI) pretén l’assoliment d’una competència plurilingüe amb un domini elevat i equivalent de les dues llengües, valencià i castellà, el domini funcional d’un o més idiomes estrangers i el contacte enriquidor amb les llengües. Així, en acabar els ensenyaments obligatoris, l’alumnat haurà d’haver assolit, com a mínim, els nivells B1 de valencià i castellà i l’A1 de la primera llengua estrangera, i, després de cursar els cicles postobligatoris no universitaris s’hi haurà de comptar com a mínim amb els nivells B2 de valencià i castellà i l’equivalent a l’A2 de la primera llengua estrangera.

La llei fixa que el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials ha de ser del 25% de les hores efectivament lectives, i en llengua estrangera pot variar entre el 15% i el 25%. S’ha d’impartir en cadascuna de les llengües oficials l’assignatura corresponent al seu aprenentatge i, al mateix temps, com a mínim, es cursarà una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística de caràcter troncal o anàleg. D’acord amb la llei, la Conselleria promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià i un 25% en anglés.

D’altra banda, la llei diu que el professorat podrà vehicular àrees no lingüístiques, en castellà i en valencià, amb un nivell de coneixement C1 de castellà i C1 de valencià. També podrà vehicular àrees en anglés qui acredite un C1 en aquest idioma.

Martí i Garcia Vidal (2020) recapitulen en la següent taula els canvis en els programes lingüístics del sistema educatiu valencià, des de la LUEV fins a l’actualitat:

Quadre 1. Programes lingüístics del sistema educatiu valencià

En aquestes últimes dècades s’ha avançat respecte a l’aprenentatge del valencià, tot i que les dades de coneixement i ús del valencià actuals conclouen que encara queda molt a fer per tal d’assolir una situació de normalitat lingüística. En l’àmbit valencià tenim diverses investigacions sociològiques dutes a terme des de 1984 fins a l’actualitat. La darrera és l’Enquesta de coneixement i ús social del valencià 2015 (2016), realitzada pel Servei d’Estudis i Planificació (SEP) de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (CEICE). Aquesta enquesta mostra que ha augmentat el coneixement del valencià tant escrit com parlat, però cada vegada més la ciutadania prioritza l’ús del castellà.

Pel que fa a la situació del valencià en l’ensenyament, El valencià en l’ensenyament. Informe 2016 elaborat per STEPV assenyala que el creixement del valencià ha sigut lentíssim (en els darrers vint anys, només d’un 28% -del 10,2% al 38,4%-) i molt desequilibrat en funció del territori, de la titularitat pública o privada dels centres, de l’etapa educativa.

La Conselleria d‟Educació ha apostat per promoure la competència plurilingüe de l’alumnat des dels paràmetres aconsellats pel MCERL, amb la creació d’una Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme i amb l’esborrany de decret per a la gestió de les llengües en l’ensenyament no universitari. Entre els objectius d’aquest decret s’inclou el següent:

“Formar els alumnes per a la convivència i per a integrar-se com a ciutadans de ple dret en una societat multilingüe i multicultural, tot ajudant-los a construir-se una identitat pròpia, i que en aquesta construcció tinga un paper important el coneixement i experiència profunds de la llengua i cultura pròpies.”

Informació extreta de Martí Climent, A. (2022). Projecte docent. Desenvolupament d’habilitats comunicatives en contextos multilingües. UV.

El model lingüístic valencià

El sistema escolar valencià és un sistema educatiu plurilingüe i intercultural que té com a llengües curriculars el valencià, el castellà, l’anglés i altres llengües estrangeres.

Els centres educatius han de promoure un ús normal del valencià, de conformitat amb la normativa vigent que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat i d’acord amb les prescripcions del pla de normalització lingüística del centre (PNL).

Podran ser objecte d’estudi i promoció, quan així ho determine el projecte lingüístic de centre (PLC), el romaní, llengua pròpia del poble Gitano; la llengua de signes, usada per les persones sordes de la Comunitat Valenciana, i el braille, sistema de lectura i escriptura que utilitzen les persones amb discapacitat visual i ceguera.

Els centres educatius hauran de considerar les llengües de les minories lingüístiques del centre i generar espais d’intercanvi intercultural. Així mateix, hauran de garantir el dret a una educació plurilingüe i intercultural a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

A l’alumnat que s’incorpora al sistema educatiu valencià a partir del segon curs d’educació primària procedent d’altres sistemes educatius espanyols o estrangers, se li realitzarà, si cal, una adaptació d’accés al currículum.

El Pla de normalització Lingüística

El Pla de normalització lingüística del centre (PNL) és un pla d’actuació que, a partir de l’anàlisi de les possibilitats del context i de l’ús real del valencià, i dels objectius expressats en el Disseny particular de programa, estableix uns objectius pel que fa a l’extensió de l’ús del valencià en l’activitat acadèmica, administrativa i social del centre per a un termini mitjà i n’especifica la temporització anual per a aquest període, les estratègies d’actuació, els responsables i els recursos, i els sistemes d’avaluació.

Informació extreta de CEFIRE de Plurilingüisme (2018). Unitat 2. El plurilingüisme en el sistema educatiu. El marc legal.

Tal com afirmen Tasa, V. i Bodoque, A. (2016), en educació sembla que hi ha un consens, si més no en l’àmbit acadèmic, a l’hora d’afirmar que els models educatius bilingües (valencià i castellà) o plurilingües (valencià, castellà i anglés o una altra llengua) que tenen èxit a l’hora de permetre un bon coneixement de la llengua internacional més comuna (anglés), de la llengua socialment dominant (castellà) i garantir una bona capacitació lingüística en la llengua minoritzada (valencià), són aquells que situen el valencià com a llengua vehicular principal i dominant de l’ensenyament.

L’educació plurilingüe i intercultural representa l’únic model educatiu capaç d’afrontar els reptes que la nova situació planteja. Incorporar l’alumnat nouvingut a la nostra llengua i cultura a través de la integració educativa i social en el centre, i aconseguir que assolisca el rendiment requerit tant en llengües com en les disciplines acadèmiques, haurien de ser els objectius prioritaris del model educatiu.

La complexitat de l’educació lingüística al nostre sistema educatiu podríem dir que deriva de la necessitat d’aconseguir l’equitat mitjançant el tractament inclusiu de la diversitat. És a dir, els centres educatius han d’afrontar la diversitat de llengües, la diversitat de sabers curriculars, la diversitat d’alumnes i la diversitat de situacions educatives, mitjançant la diversitat disponible d’enfocaments didàctics i organitzatius necessaris per a dur a terme una educació inclusiva plurilingüe i intercultural.

Quadre 2: Ensenyament i ús vehicular de les llengües per a la diversitat (UEM, 2015)

Coneixement i ús del valencià

Segons l’estudi de Flors (2015) sobre l’ús de la llengua entre els joves, cal confiar, d’una banda, en la reproducció de contextos predominantment catalanoparlants en què el català s’imposa com a tria no marcada, i que afavoreixen d’aquesta manera la incorporació a l’ús dels no catalanoparlants familiars. Paral·lelament, alguns autors proposen que en contextos predominantment castellanoparlants cal crear espais de relació interpersonal vehiculats en català (en activitats esportives o de lleure, entre altres) perquè els no catalanoparlants familiars disposen de contextos significatius d’ús del català més enllà de l’aula (Bastardas 2012; Gonzàlez et al. 2014; I. Vila, Siqués i Oller 2009).

En els següents mapes del País Valencià veiem els resultats de l’enquesta sobre el coneixement i ús social del valencià, realitzada per la Generalitat Valenciana:

Mapes extrets de GVA: Enquesta coneixement i ús social del valencià (2021)

Les iniciatives a favor del valencià s’han de concebre i dissenyar de manera plural, Nicolàs (2019) indica tres esferes d’incidència pública:

1) Les institucions públiques: organismes de la Generalitat Valenciana, diputacions, ajuntaments i, eventualment, govern central. Ací caldria seguir l’empremta de la campanya Sempre teua, la teua llengua, implementada per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, o les accions que engega periòdicament la Diputació de València.

2) Les formacions polítiques i les entitats acadèmiques (universitats públiques i privades) i associatives de rang superior, amb una afiliació alta (clubs de futbol, corporacions i col·legis professionals, ateneus).

3) Les entitats menors de la societat civil (societats esportives-recreatives, agrupacions musicals, festives, associacions de veïns).

Els valencianoparlants, si més no aquells que tenen una certa consciència de lleialtat lingüística haurien de fer-la efectiva en totes les circumstàncies que puguen. Això comporta l’ús habitual de la llengua pròpia en totes les instàncies de relació.

Un exemple en seria el documental de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, Edicions Bromera, Edicions 96, l’Institut Català de les Indústries Culturals amb el suport de totes les entitats que conformem Escola Valenciana (2011). Una llengua que camina, que mostra l’estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar en la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d’Escoles en Valencià.

També el documental Ser a la frontera sud, que va nàixer sota l’impuls d’El Tempir, es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià amb l’objectiu de radiografiar les diferents maneres de veure i sentir el fet de “ser valencià”. Aquest documentari es va presentar dins les “I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud: Es pot ser valencià sense parlar valencià?”, que El Tempir va organitzar l’abril de 2016 a Elx.

Organismes que donen suport al valencià

“Tota pedra fa paret.” (Dita popular)

La societat civil que es mobilitza a favor de la igualtat de drets lingüístics al País Valencià és àmplia. Podem parlar de sindicats – tant d’estudiants com de treballadors i treballadores–; de partits polítics; d’associacions de pares i mares; d’entitats d’oci com ara centres excursionistes; de col·lectius professionals com els vinculats al sector del llibre, la música o la comunicació, i en general d’associacions ciutadanes de tota mena, segons afirma Pardines (2019).

Mapa amb la distribució geogràfica d’entitats que tenen entre els àmbits principals d’actuació el foment del valencià (Pardines, 2019)

L’associacionisme se sol considerar el nucli de la societat civil i aquest cas no n’és una exempció; li correspon, per tant, treballar conjuntament per difondre els valors i principis de la diversitat lingüística, fer valdre els drets lingüístics de les persones valencianoparlants i contribuir a la necessària cohesió social que el respecte a aquesta realitat comporta.

Aquestes associacions realitzen una sèrie d’activitats encaminades a la reflexió i la generació de materials sobre el concepte de drets lingüístics i la seua aplicació. En aquest sentit, Acció Cultural del País Valencià ha estat darrere de l’edició i difusió de dues publicacions redactades per Alfons i Francesc Esteve: la Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià, un manual que recull els drets lingüístics bàsics de les persones valencianoparlants i orienta sobre la manera en què es poden fer valdre davant dels diferents organismes oficials, i el llibre Igualtat lingüística: Capgirar el desús i la subordinació (Onada Edicions), un projecte de llei d’igualtat lingüística per al País Valencià que vol superar el marc de la LUEV. D’altra banda, aquesta entitat, juntament amb Federació Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua, han signat –com a organitzacions que pertanyen a ELEN– el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics de 2017. Es tracta d’una nova ferramenta promoguda des de la societat civil per a reclamar drets lingüístics per als parlants de totes les llengües en igualtat.

Des de la Fundació Nexe s’han publicat diversos treballs de divulgació que, a partir de dades sociolingüístiques i de l’anàlisi de les polítiques lingüístiques dels diversos governs valencians, reivindiquen el dret de les persones valencianoparlants a usar la llengua pròpia i l’obligació dels poders públics de garantir aquest dret per tal d’afavorir la cohesió social. En concret, es tracta de les publicacions La política lingüística del País Valencià. Del conflicte a la gestió responsable, de Susanna Pardines i Nathalie Torres, El tio Canya ha mort. Notes sobre la mecànica sociolingüística del valencià, de Francesc J. Hernàndez, i Poder i llengua. Les llengües de l’ensenyament al País Valencià, d’Anselm Bodoque i Vicenta Tasa.

La mateixa entitat va organitzar en 2016 un Workshop amb l’objectiu de difondre el valor del multilingüisme i la diversitat lingüística en les societats modernes de la Unió Europea, fruit del qual és el llibre Multilingüisme i diversitat lingüística: política lingüística a la Unió Europea (Publicacions de la Universitat de València).

Els cursos de valencià formen part del catàleg d’activitats que desenvolupen moltes de les associacions com una ferramenta necessària per a estendre el coneixement de la llengua i fomentar-ne l’estima. El programa Voluntariat pel Valencià de Federació Escola Valenciana crea parelles lingüístiques formades per una persona valencianoparlant i una altra que vol acostar-se al valencià. En aquesta iniciativa participen, a més de la majoria de les entitats que formen part de la federació i de nombrosos ajuntaments, altres associacions de la mostra, com ara El Teix i Socarrats.

Les entitats que formen part de Federació Escola Valenciana (FEV), com ara La Cívica, la CAPPEPV, la Coordinadora de la Vall d’Albaida o el Guaix, proporcionen, a més a més, assessorament en l’àmbit escolar, siga a famílies que desitgen escolaritzar els fills o les filles en valencià, siga en la posada en marxa de projectes lingüístics òptims en els centres educatius.

Informació extreta de PARDINES LÓPEZ, Susanna (2019). L’associacionisme per la igualtat de drets lingüístics. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics (Quaderns d’Estudi)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una institució de caràcter públic creada l’any 1998 per la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes, adscrita a Presidència i que, des de la seva constitució el 2001, té capacitat normativa sobre el valencià. Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians. Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (2006), un primer volum del Llibre blanc de l’ús del valencià (2004), la Gramàtica normativa (2006) i el Corpus toponímic valencià (2009). El gener del 2014 aprovà per àmplia majoria el Diccionari normatiu valencià, que contenia més de 93.000 entrades i que reconeixia explícitament que “valencià” i “català” eren denominacions compatibles, consultable des del febrer d’aquest any per internet i publicat en paper el setembre del 2016.

El juliol del 2012 signà, per primer cop, amb l’Institut Ramon Llull (entitat oficial de la resta dels Països Catalans amb atribucions equivalents, llevat de la normativa) un conveni per al finançament de lectorats de català en tres universitats europees. El maig del 2016 signà amb el TERMCAT un conveni de col·laboració per al desenvolupament de la terminologia en els diversos àmbits del coneixement. L’acord preveia l’intercanvi d’informació sobre els projectes terminològics i l’establiment de mecanismes per a afavorir l’adopció de formes comunes en els neologismes.

El Consell Social de les Llengües és un òrgan de participació social que naix per a donar veu a la pluralitat de la societat valenciana; una pluralitat que ha d’enriquir el debat i aportar idees noves on quede reflectida aquesta diversitat i, sobretot, aprofundir en l’hàbit de la participació responsable en la vida democràtica. Correspon al Consell Social de les Llengües:

Participar en el procés de normalització lingüística i impulsar-lo en els diferents àmbits sectorials representats en el CSL.
Avaluar els objectius i resultats de la política lingüística impulsada pel Govern valencià.
Estudiar i analitzar les qüestions relacionades amb la planificació i la normalització lingüístiques que li trasllade el Govern valencià, i informar sobre aquestes qüestions.
Articular la coordinació de les actuacions que duen a terme les diferents administracions, institucions i entitats cíviques i culturals, en matèria de política lingüística.
Proposar al Govern Valencià les mesures escaients que permeten optimitzar l’aplicació de les polítiques de foment i normalització del valencià.

Guia sobre l’ús del valencià elaborada pel Consell d’Europa

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat del Consell d’Europa que protegeix i promou entre d’altres el valencià a Espanya. Aquesta guia lingüística mostra les disposicions de la Carta que Espanya ha d’aplicar al valencià i obliga les autoritats a garantir que puguem demanar i accedir a la informació i als serveis en valencià.

L’Observatori del valencià és una eina d’anàlisi de la situació sociolingüística del valencià i del marc legal que el regula. Pretén detectar les necessitats actuals i les tendències de futur i elaborar propostes específiques que ajuden a superar-les. Ens proporciona dades sobre la situació del valencià, la normativa legal i l’accés a fonts d’informació com: enllaços a webs de la Generalitat Valenciana que s’ocupen de temes lingüístics com AVL, criteris i drets lingüístics; departaments, serveis, oficines i recomanacions lingüístiques de les universitats de valencianes; fonts estadístiques i estudis sobre l’ús de la llengua en diversos àmbits; tesis doctorals i treballs acadèmics sobre la situació del valencià; revistes i llibres sobre competència i ús lingüístic; entitats que contribuïxen al progrés de la societat i la cultura valenciana.

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme assumeix les funcions de la política lingüística de la Generalitat i del multilingüisme en els àmbits no universitaris, i la gestió de les escoles oficials d’idiomes. Coordina la Comissió Interdepartamental per a l’Ús del Valencià, impulsa el desplegament de la legislació lingüística que es deriva de l’Estatut d’Autonomia i la gestió del multilingüisme.

La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, com a entitat que acredita els diferents graus de coneixements de valencià des de fa més de trenta anys, recull el compromís d’impulsar l’ús i la millora del valencià en tots els àmbits socials i adapta les certificacions que emet al Marc Europeu Comú de Referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües, amb el propòsit de consolidar-se com a entitat de referència en la certificació de llengües.

Aquesta adaptació permet i garanteix un reconeixement europeu als ciutadans i ciutadanes que els acrediten, amb l’objectiu decidit que cada vegada més les llengües siguen ponts de relació entre les persones i eines que permeten la comunicació com a instrument de millora social.

Per a garantir els drets lingüístics de la ciutadania existeix l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL) dins de la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, que proporciona suport i consell al ciutadà atenent les consultes motivades per possibles vulneracions dels drets lingüístics quan es pateix alguna situació de discriminació pel fet d’usar i parlar valencià.

El 4 de desembre se celebra el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià per a recordar que els nostres drets lingüístics com a valencianoparlants siguen respectats. En aquest sentit, cal tenir en compte que:

Si renunciem a parlar en valencià a aquells que no el tenen com a llengua pròpia, la considerem de poc valor en el context de la resta de llengües del món i no facilitem que es puga aprendre.
Hem de ser conscients que no podem demanar a altres persones el respecte lingüístic que nosaltres no ens atorguem, ja que qualsevol persona pot perfectament aprendre la llengua.
Recordem que els drets lingüístics es defensen i s’exerceixen quan parlem en valencià, és a dir, tenim fermesa per a incrementar els usos lingüístics de la llengua i guanyar àmbits.
Les institucions públiques són responsables perquè s’instal·le el respecte pel valencià entre la població.
La nostra responsabilitat és exercir els nostres drets lingüístics de manera que alhora siguen respectats. També tenim la responsabilitat d’exigir a les institucions públiques que treballen perquè ens respecten com a valencianoparlants.

Imatge extreta de https://eltempir.cat/dia-dels-drets-linguistics-al-pais-valencia-reflexions/

També tenim l’informe de denúncies dels drets lingüístics que pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent. El podeu consultar en línia: Dia dels drets lingüístics al País Valencià

En la web d’Acció Cultural: Tenim drets hi ha recursos, materials, informació i assessorament per a fer una reclamació i consultar la guia de drets lingüístics. A més, hi trobem unes senzilles tècniques per a deixar de ser “valencianocallant” i convertir-se en un valencianoparlant actiu.

Impulsat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster (IJF), l’any 2006 va obrir al cor de València l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), una aposta ferma pel revifament de la cultura i la societat de tot el nostre país des d’una perspectiva nacional i de progrés. També la llibreria Tres i Quatre (actualment Fan Set), la redacció del setmanari El Temps i els cursos de llengua Carles Salvador es van traslladar a l’edifici.

L’Associació Cívica per la Llengua “El Tempir” treballa, d’una banda, per garantir els drets lingüístics dels valencians, de manera que es faça efectiu un tractament en condicions d’equitat entre el valencià i el castellà, com plantegen amb la campanya Drets lingüístics; de l’altra, organitza activitats per fer present el valencià en àmbits com l’administració pública, amb un seguiment exhaustiu dels usos lingüístics de les diferents administracions, com ho demostren les diferents queixes presentades, en l’ensenyament, també a través de la programació d’una extensa oferta cultural: exposicions, campionats de Scrabble, la Valencianada, M’agrada el valencià, etc.; en el foment de la lectura, amb campanyes com Les nostres escriptores; i la igualtat, Dones valencianes en majúscules; en els mitjans de comunicació públics autonòmics i locals…; i el promou en camps com el cinema, l’acolliment de nouvinguts, l’empresa, el temps d’oci, els esports, etc.

L’objectiu és que el valencià dispose d’espais segurs que en faciliten l’ús, que no deixe de ser llengua de cohesió social, i que siga considerada patrimoni propi també per la població valenciana castellanoparlant. Amb aquesta finalitat, s’organitzen campanyes de conscienciació i d’assertivitat lingüística, com els decàlegs Prejudicis lingüístics, Per a ser lingüísticament sostenible o Plurilingüisme; i fòrums de reflexió, com en les diverses edicions del Curs sobre Llengua i Identitat al Sud, unes jornades centrades en el binomi llengua-identitat, analitzat des de punts de vista com les manifestacions culturals, les societats multilingües o la revernacularització.

L’Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc és un col·lectiu de ciutadans de tot el País Valencià que du a terme una gran varietat d’activitats de formació, de comunicació, dinamització i normalització lingüística. Destaquen activitats com #TirantDeLlibres, #TopsValencians, #TirantEnXarxa.

1entretants, Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià,és una associació de docents, sense ànim de lucre, que es caracteritza per promoure la reflexió al voltant de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i potenciar l’ús d’aquestes tecnologies per a l’ensenyament del valencià. Tot atenent aquests objectius, l’associació ha realitzat nombroses jornades formatives per a professorat, presentació d’experiències i tallers d’ús de les TIC. Al mateix temps, ha organitzat diverses activitats per a alumnes, la més significativa de les quals és la “Valencianada”.

Altres referències

Acadèmia Valenciana de la Llengua (2005). Llibre blanc de l’ús del valencià. En línia: https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/blanc.pdf

Bodoque, A. (2020). Les polítiques lingüístiques públiques com a materialització de drets. El cas valencià. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics. (Quaderns d’Estudi). En línia: https://www.uv.es/cadrelin/tercerllibre.pdf

Casesnoves Ferrer, Raquel (2013). «El valencià en 25 anys (II): percepcions i valoracions», Revista de Llengua i Dret, núm. 59, p. 111-130, DOI: 10.2436/20.8030.02.7.

Decret 128/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual es regula la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat.

Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics.

Decret 73/2018, de 8 de juny, del Consell, de creació del Consell Social de les Llengües.

Decret 13/2019, de 8 de febrer, del Consell, de creació de la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians.

Esteve i Gómez, A.; Esteve i Gómez, F. (2019) La llei d’ús normalitza l’ús? : L’ensenyament i la cultura com a indicadors. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics. (Quaderns d’Estudi). En línia: https://www.uv.es/cadrelin/primerllibre.pdf

Flors, A. (2015), Joves i llengua a Catalunya. Un estat de la qüestió. Linguapax Review. En línia: http://www.linguapax.org/wp-content/uploads/2016/01/LinguapaxReview2015.pdf

Generalitat Valenciana (2021) Dret lingüístic. Àmbit català internacional (1919-21). Centre de documentació de política lingüística. En línia:

https://llengua.gencat.cat/web/.content/docs_del_centre_de_documentacio/bibliografies_selectives/arxius/Select_Dretling21.pdf

Generalitat Valenciana (2015). Enquesta d’ús i coneixement del valencià 2015. En línia: https://ceice.gva.es/va/web/fondo-estadistico-documental/fondo-datos-numericos

Hernàndez i Dobon, F. J. (2016). El Tio Canya ha mort. València: Fundació Nexe, Disponible en: https://www.fundacionexe.org/documents/demos009.pdf

Hernàndez i Dobon, F. J. (2019). Realitat sociolingüística valenciana. Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics. (Quaderns d’Estudi). En línia:

https://www.uv.es/cadrelin/segonllibre.pdf

Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià. DOGV núm. 133, de 1 de desembre de 1983.

Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. DOGV núm. 8240, de 22 de febrer de 2018.