Activities and digital resources in minority languages ​​in the classroom

4.3. DIGITAL ACTIVITIES AND RESOURCES IN MINORITARIAN LANGUAGES IN THE CLASSROOM

The European Framework for the Digital Competence of Educators (EFDCE, 2017) defines five competence areas that all teachers should consider in their personal and professional training: information and informational alphabetization, communication and collaboration, creation of digital content, security and problem resolution. At the same time, we can set the digital competence level of the teachers depending on their development and autonomy, from level A1 to the highest C2 level.

As Rodríguez (2015) states, we must guarantee a didactic instrumental training for teachers, as well as the use of effective models that can reproduce and that can support their teaching tasks. It is hence key to develop the teachers’ integral competences for the digital world (Castañeda et al., 2018) of future teachers, a competence that is constantly changing and considers technology as a tool to achieve educational goals, but also a type of knowledge and a way to interact with the world. Furthermore, teachers must be able to generate emergent pedagogies through technology (Adell i Castañeda, 2012).

Martí (2021) classifies teaching-learning activities with ITC in three big types:

1. Exceptional or support activities of in-person tasks in the classroom: search of information or Internet data, creation of multimedia presentations, presentations with digital interactive boards, writing and saving of online documents, online questionnaires, seeing videos and participating in forums.

2. Complex activities: collaborative projects with ITC among the students and web-surveys.

3. Activities in virtual rooms: e-tutoring, creation of message boards, videoconferences, elaborating and updating a blog, using Moodle, creating virtual rooms (Wix, Google Sites, etc.) and the use of social media.

Information extracted from Martí Climent, A. (2022). Projecte docent. Desenvolupament d’habilitats comunicatives en contextos multilingües. UV.

Recently, the European Framework for the Digital Competence of Educators (2022) describes the digital competences of every teachers of the subjects regulated in the Organic Educational Law in the different phases of their professional development, regardless of the subject, the phase or the type of teaching. It is, therefore, general and is structured around the tasks that all teachers share.

ACTIVITIES ON LEARNING LANGUAGES

A linguistic autobiography is a document where a person describes their experiences related to languages and cultures they have been in contact with in their life. It is a didactic activity of the Council of Europe –the European Language Portfolio – that, following the Common European Framework of Reference for Languages, suggests that every person gathers information on the languages and cultures they are familiar with in order to promote plurilingualism, respect towards diversity and easing the internal mobility in the European context.

The objectives that this activity allows us to share with the students can be several: reflect on the relationship with the languages in their lives; sensibilize towards plurilingualism, interculturality and diversity; to get to know better their peers’ cultures; to be curious about other languages and cultures; and acquire tools to know themselves better.

Therefore, in order to promote the acknowledgement of all the languages in our school, as well as the cultures of foreign origin students, a linguistic autobiography is a high-value pedagogical tool that will help us in the task of educational inclusion.

To perform this didactic sequence we can use different instruments and formats, and use digital tools (videos, audios, online written text, infographics or the technique Draw my life that implies recording oneself with a fast camera while they draw with a narrator in voice over.)

Proposal to write a linguistic autobiography

Examples to work on a linguistic biography:

• If you prefer working more artistically, here are two types of drawings (landscapes and bodies) offered by the European Centre for Modern Languages from the Council of Europe in the project developed within the ECML’s program Learning through languagescalled “Teaching the language of schooling in the context of diversity ” (Maledive).

• If you decide to write a text, you can use several genres (interviews, poems, narrative). This link has examples of linguistic biographies written by students of the Linguistic Normalization Consortium, on video or collective video.

• GELA organizes a linguistic autobiography context and you can find the winners’ biographies of the different editions in this website.

You can explore the personal experiences told by these writers Matthew Tree, Agota Kristof, Elias Cannetti and Puri Pinto. You can also check the interview that el Punt television did to this writer or read her book, Amb Q de formatge (Edicions 1979) with thoughts about her linguistic adoption.

More examples from Xtec: Linguistic autobiography

Other examples in Linguistic Normalization Consortium. The Languages of my Life. Online linguistic autobiographies

Model of a video of a linguistic autobiography and group video in the Linguistic Normalization Consortium for The Languages of my Life.

In the essay by Martí Climent, A. and Garcia Vidal, P. (2020) students in the 10th grade were given instructions by their language teachers in class to prepare linguistic autobiographies. The analysis of these texts has allowed is to understand what the students’ social representations of their languages and their learning processes are. The formulation given to the students was:

You must write a linguistic autobiography where you write about the various aspects of the languages you know. You can give it the title you prefer. It must be a page long and you must write it as a personal story, answering questions such as: What languages do you know? When did you learn them? How did you learn them? What languages do you hear more often? Where do you hear them? Which ones do you use and when? Do you know people who talk other languages? Which ones? How do you communicate with them? Which ones are easier and which ones are harder? Why? Is learning languages interesting for you? What would you like to learn? Why? How do you think we learn a language better?

After analyzing the texts, we could see that the assessment the students do regarding learning the languages differs from the use and consideration that they have. In fact, students recognized the importance of knowing many languages and the transference from one language to another. Despite the linguistic difficulties many students had due to their different and pluricultural origin, all of them valued positively multilingualism and the plurilingual education they were receiving.

The results of this research on the social representations of students regarding language learning and plurilingualism as a modern society issue allow us to reflect on teaching strategies. Plurilingual education is important and must be adapted to the Valencian educational system, prioritizing the teaching of the minority language.

It is important to consider the context in which these languages are learned: a bilingual or trilingual school that requires a metalinguistic reflection to compare the situation depending on the languages the student body knows (Ruiz Bikandi, 2006). On the other hand, as linguistic anthropology proposes (Boix-Fuster, 2004), we need policies that grants exclusive, and not less prestigious, functions to the minority language. Without these functions, the globalization trend can erode the uses and representations of speakers of minoritarian languages.

More information under Martí Climent, A.; Garcia Vidal, P. (2020). Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 30, p. 249-263 DOI: 10.2436/20.2504.01.170 http://revistes.iec.cat/index.php/TSC

EXAMPLES OF ACTIVITIES IN THE HIGH SCHOOL PORTFOLIO

OTHER PLURILINGUAL ACTIVITIES IN HIGH SCHOOL

Celebrating the European Language Day (September 26th)

Reading plan activities. Ways to read: creating a book of non-curricular languages by the students at the IES SERPIS.

Presentation of the book Non-curricular Languages framed in the project Ways to Read on the European Language Day.

Publishing the book Non-curricular Languages, we celebrate the European Language Day with which the 46 Member States of the Council of Europe celebrate plurilingualism and encourage more than 700 million Europeans to learn more languages. Linguistic diversity is a tool for a better intercultural comprehension and a key for our continent’s rich cultural heritage.

The IES Serpis is an example of plurilingualism and you could hear languages from all over the world, those that are spoken by the students in the high school, that are presented together with a translation into one of the curricular languages (Valencian, Castilian and English). These texts have been illustrated by students of the Serpis, coordinated and aided by their Art teacher, Joaquin García Jiménez. Choosing and translating the texts has been made possible by a collaboration of students and teachers, and the help of educational institutions: the Institut Confucio of the Universitat de València, the Official Language Schools in Valencia and Madrid, the National College Grigore Moisil d’Onesti (Romania). Readers and illustrators participated in the event reading the illustrated texts, that came from different genres in their original languages: Italian, Polish, Hungarian, Romani, Dutch, Portuguese, Chinese, Arabic and Bulgarian.

Other online examples of activities to celebrate the European Language Day: Curiositats lingüístiques, Famílies de llengües, Prejudicis lingüístics, EUROPEAN WORDTRANSLATOR.

Link to Exhibition on alphabets and untranslatable words: creation of a template where we can color the different alphabets that exist in the world and exhibition of expressions in different languages that are not directly translatable into another language.

Interviews with plurilingual persons: high school students interview peers, teachers, and families on the languages they know.

Women’s Words, exhibition and reading of women writers’ texts in different languages to celebrate Women’s Day

In March 8th, Women’s day, at the IES Serpis students in the 7th grade read different texts written by women from all over the world: poems, songs or riddles in English, Castilian, Valencian, Aragonese, Basque, Galician or Asturian to reclaim all those women writers that have not been acknowledged at the same levels as male writers who had done the same.

The week before, the students prepared posters about the women. They included a picture of the writer, a short biography and one of her texts, that they then read in front of their peers and teachers (Sofía, 7th grade)

Activity Song of the week. During the school year, they chose their favorite songs to share them through the high school’s PA system. They presented the words, the interpreters and information on the album they were included in. They included a picture or drawing that illustrates it to prepare a presentation poster that was uploaded to the school’s social media. T he selection criteria were: musical and word quality, link with current affairs or general interest, linguistic diversity, translation of the words into Valencian.

Video “Word challenge” in which two persons say words in different dialects of Catalan.

MYSTERY SKYPE

Contest to guess the localization of a high school through an online link with students and questions to identify the dialectal traits of Catalan corresponding to each school, using a dialectal Catalan map designed by the participating students. Example of online dialectal map for Valencian and poster of a map of the Catalan linguistic area drawn by the students in the 7th grade of the IES Serpis in Valencia in the following image:

4.3. ACTIVITATS I RECURSOS DIGITALS EN LLENGÜES MINORITZADES A L’AULA

El Marc Comú de Competència Digital Docent (INTEF, 2017) assenyala cinc àrees competencials que tot docent hauria de tenir en compte en la seua formació personal i professional: informació i alfabetització informacional, comunicació i col·laboració, creació de contingut digital, seguretat i resolució de problemes. Així mateix, es fixa el nivell de competència digital del professorat segons el seu desenvolupament i autonomia, des del nivell A1 fins al nivell màxim C2.

D’acord amb Rodríguez (2015), cal garantir una formació instrumental-didàctica per als docents, així com l’ús de models efectius que puguen reproduir i que els servisquen com a suport a la seua tasca docent. Resulta fonamental, doncs, el desenvolupament de la competència docent integral per al món digital (Castañeda et al., 2018) del futur professorat, una competència en constant evolució que considera la tecnologia com un instrument amb fins educatius, però també com un tipus de coneixement i de relació amb el món. A més, el professorat ha de ser capaç de generar pràctiques pedagògiques emergents (Emergent Pedagogies) amb tecnologia (Adell i Castañeda, 2012).

Martí (2021) classifica les activitats d’ensenyament-aprenentatge amb TIC en tres grans tipus:

1. Activitats puntuals o de suport al treball presencial a l’aula: cerca d’informació i dades a Internet, elaboració de presentacions multimèdia, exposicions amb pissarra digital interactiva, redacció i arxiu de documents en línia, qüestionaris en línia, visualització de vídeos i participació en fòrums.

2. Activitats complexes: projectes col·laboratius amb TIC entre l’alumnat i webquestes.

3. Activitats en espais virtuals: tutories electròniques, creació d’avisos, videoconferències, elaborar i actualitzar un blog, usar Moodle, creació d’espais virtuals (Wix, Google Sites, etc.) i ús de xarxes socials.

Informació extreta de Martí Climent, A. (2022). Projecte docent. Desenvolupament d’habilitats comunicatives en contextos multilingües. UV.

Recentment el Marc de referència de la competència digital docent (2022) descriu les competències digitals de qualsevol docent dels ensenyaments regulats en la Llei orgànica d’educació al llarg de les diferents etapes del seu desenvolupament professional, independentment de la matèria o de l’etapa o tipus d’ensenyament que imparteix. Té, per tant, un caràcter general i està estructurat a partir de les funcions que tots els docents comparteixen.

ACTIVITATS SOBRE LES LLENGÜES D’APRENENTATGE

L’autobiografia lingüística és un document en què una persona descriu les seves experiències relacionades amb les llengües i les cultures amb què ha entrat en contacte al llarg de la vida. Es tracta d’una activitat didàctica del Consell d’Europa -del Portfolio Europeu de les Llengües-, que, seguint les orientacions del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, proposa que cada persona arreplegue informació sobre les llengües i les cultures que coneix a fi de potenciar el plurilingüisme, el respecte a la diversitat i de facilitar la mobilitat interna en el context europeu.

Els objectius que aquesta activitat ens permet compartir amb l’alumnat poden ser diversos: reflexionar sobre la relació amb les llengües de la seva vida; sensibilitzar-se vers el plurilingüisme, la interculturalitat i la diversitat; conèixer millor les cultures dels companys; despertar la curiositat per altres llengües i cultures; i adquirir eines per a l’autoconeixement.

Així doncs, per tal d’afavorir el reconeixement de totes les llengües del nostre centre i també les cultures de l’alumnat d’origen estranger, l’autobiografia lingüística és una eina d’alt valor pedagògic que ens ajudarà en la tasca d’inclusió educativa.

Per dur a terme aquesta seqüència didàctica es poden utilitzar diferents instruments i formats, i fer ús d’eines digitals (vídeo, àudio, text escrit en línia, infografies, o bé la tècnica Draw my life que consisteix en enregistrar-se amb càmera ràpida mentre es dibuixa amb una veu en off narrant.)

Proposta d’escriptura d’una autobiografia lingüística

Exemples per treballar l’autobiografia lingüística:

• Si preferiu treballar la part més plàstica, ací teniu dos formats de dibuixos (paisatges i cossos) que ens ofereix el Centre Europeu de Llengües Modernes del Consell d’Europa en el projecte desenvolupat dins del programa Aprenentatge a través de llengües de l’ECLV titulat “Ensenyament de la llengua d’escolarització en el context de la diversitat” (Maledive).

• Si opteu per fer un text escrit podeu fer-lo en més d’un gènere (entrevista, poema, narració). En aquest enllaç teniu exemples de biografies lingüístiques realitzades pels alumnes del Consorci de Normalització lingüística, en vídeo o en forma de vídeo col.lectiu.

• El GELA convoca un concurs d’autobiografies lingüístiques del qual podem trobar les biografies guanyadores a les diferents edicions en aquest web.

Es poden explorar les experiències personals que ens narren aquests escriptors Matthew Tree, Agota Kristof, Elias Cannetti i Puri Pinto. També podeu veure l’entrevista que el Punt televisió li va fer a aquesta autora o bé llegir el seu llibre, Amb Q de formatge (Edicions 1979) amb reflexions sobre la seva adopció lingüística.

Més exemples extrets de Xtec: L’autobiografia lingüística

Altres exemples en Consorci per a la Normalització Lingüística. Les llengües de la meua vida. Autobiografies lingüístiques en línia

Model de vídeo d’una autobiografia lingüística i d’un vídeo realitzat en grup del Consorci per a la Normalització Lingüística per al projecte Les llengües de la meua vida.

En l’estudi realitzat per ​​Martí Climent, A. i Garcia Vidal, P. (2020) es va donar als alumnes de 4t de Secundària una consigna que els van plantejar les seues professores de llengua en classe per a l’elaboració de les autobiografies lingüístiques. L’anàlisi d’aquests textos va permetre conéixer quines eren les representacions socials de l’alumnat sobre les llengües i sobre el seu aprenentatge. La consigna plantejada a l’alumnat va ser:

Heu d’escriure una autobiografia lingüística on expliqueu aspectes diferents sobre les llengües que coneixeu. Podeu posar-li el títol que vulgueu. L’extensió ha de ser aproximadament d’un full i heu de redactar-la en forma d’història personal parlant de qüestions com: quines llengües saps? Quan les has après? Com les has après? Quines llengües sents parlar més sovint? On les sents? Quines utilitzes i en quin moment? Coneixes gent que parle altres llengües? Quines són? Com et comuniques amb ells? Quines són més fàcils i quines més difícils? Per què? Et sembla interessant aprendre llengües? Què t’interessaria més aprendre? Per què? Com creus que es pot aprendre millor una llengua?

Després d’analitzar els textos, es va constatar que la valoració dels alumnes sobre l’aprenentatge de les llengües difereix respecte a l’ús i la consideració que en tenen. De fet, l’alumnat valorava en general la importància de saber moltes llengües, i la transferència d’una llengua a una altra. Malgrat les dificultats lingüístiques que molts dels alumnes presentaven derivades del seu origen divers i pluricultural, tots ells van mostrar valoracions positives envers el fet multilingüe i l’educació plurilingüe que estaven rebent.

Els resultats d’aquesta recerca sobre les representacions socials de l’alumnat en relació amb l’aprenentatge de llengües i el plurilingüisme com a fenomen de la societat actual ens permeten reflexionar sobre les pràctiques docents. Es destaca la importància d’una educació plurilingüe adequada en el sistema educatiu valencià, que prioritze l’ensenyament de la llengua minoritària.

és important tenir en compte el context en què s’aprenen aquestes llengües: una realitat escolar bilingüe o trilingüe que requereix la necessitat d’abordar la reflexió metalingüística comparant els fenòmens a partir de les llengües que l’alumnat coneix (Ruiz Bikandi, 2006). D’altra banda, tal com es proposa des de l’antropologia lingüística (Boix-Fuster, 2004), és necessària una política que atribuïsca algunes funcions exclusives, i no les menys prestigioses, a la llengua minoritària. Sense aquestes funcions, les tendències globalitzadores poden erosionar els usos i les representacions dels parlants de llengües minoritzades.

Més informació en ​​Martí Climent, A.; Garcia Vidal, P. (2020). Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 30, p. 249-263 DOI: 10.2436/20.2504.01.170 http://revistes.iec.cat/index.php/TSC

EXEMPLES D’ACTIVITATS DEL PORTFOLIO EN SECUNDÀRIA

ALTRES PROPOSTES D’ACTIVITATS PLURILINGÜES EN SECUNDÀRIA

Celebració Dia Europeu de les Llengües (26 de Setembre)

Activitat del Pla lector. Formes de llegir: creació d’un llibre de les llengües no curriculars de l’alumnat de l’IES SERPIS.

Presentació del llibre Llengües no curriculars del projecte Formes de llegir el Dia Europeu de les Llengües

Amb l’edició del llibre Llengües no curriculars se celebra el Dia Europeu de les Llengües en què 46 estats membres del Consell d’Europa promouen el plurilingüisme i animen més de 700 milions d’europeus a aprendre més llengües. La diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent.

L’IES Serpis és també un exemple de plurilingüisme i s’escoltaran algunes de les llengües d’arreu del món que són també les llengües de l’alumnat del centre, acompanyades de la lectura de la traducció en una llengua curricular (valencià, castellà i anglés). Aquests textos han estat il·lustrats per alumnes del Serpis coordinats i dirigits pel professor de Plàstica, Joaquin García Jiménez. La selecció i la traducció dels textos ha sigut possible amb la col·laboració d’alumnes i professorat, i l’aportació d’institucions educatives: l’Institut Confucio de la Universitat de València, els departaments de l’EOI de València i Madrid, el National College Grigore Moisil d’Onesti (Romania). Els lectors i il·lustradors participen en l’acte amb la lectura dels textos il·lustrats de diferents gèneres en les seues llengües: italià, polonés, hongarés, romanés, neerlandés, portugués, xinés, àrab, búlgar.

Altres exemples en línia d’activitats per a celebrar el Dia Europeu de les Llengües: Curiositats lingüístiques, Famílies de llengües, Prejudicis lingüístics, EUROPEAN WORDTRANSLATOR.

Enllaç amb Exposició d’alfabets i de paraules que no tenen traducció: creació d’una maqueta on es coloregen els diferents alfabets que hi ha al món i exposició amb expressions de diferents llengües que no tenen traducció exacta en una altra llengua.

Entrevistes amb persones plurilingües: estudiants de Secundària entrevisten a companys, professorat i famílies sobre les llengües que saben.

Paraules de Dona, exposició i lectura de textos d’escriptores en diferents llengües per celebrar el Dia de la Dona.

El 8 de març, Dia de la Dona, a l’IES Serpis els alumnes de 1r de l’ESO lligen diferents textos d’escriptores de tot el món: poemes, cançons o endevinalles en anglés, castellà, valencià, aragonés, basc, gallec o asturià per a reivindicar totes aquelles escriptores que no han tingut el mateix reconeixement que altres homes que han fet el mateix.

Els alumnes varen estar des de la setmana d’abans preparant pòsters sobre les dones en el quals hi havia una foto de l’escriptora, un poc de la seva vida i un text seu, que és el que varen llegir davant dels altres companys, companyes i del professorat. (Sofía, 1r ESO)

Activitat La cançó de la setmana. Durant el curs, es van seleccionant cançons favorites per compartir-les en la megafonia de l’Institut. Es presenta la lletra, els intèrprets i informació sobre el disc on s’inclouen. S’acompanya amb alguna foto o dibuix que la il·lustra per fer un cartell de presentació que es difon en les xarxes socials del centre. Els criteris de selecció són: qualitat musical i de la lletra, connexió amb un tema d’actualitat o d’interés general, diversitat lingüística, traducció de la lletra al valencià.

Vídeos “Reptes de Paraules” en què dues persones contrasten com es diuen algunes paraules en diferents dialectes del català.

MYSTERY SKYPE

Concurs per endevinar la localització d’un institut mitjançant una connexió en línia amb l’alumnat a partir d’unes preguntes per a identificar els trets dialectals del català corresponents a cada centre, amb l’ajuda d’un mapa dialectal del català elaborat pel mateix alumnat que hi participa. Exemple de mapa dialectal del valencià en línia en l’enllaç i cartell d’un mapa del domini lingüístic català realitzat per l’alumnat de 1r d’ESO de l’IES Serpis de València en la següent imatge: