Unitat 2. Català. Música reivindicativa

Lletra, música i temàtica reivindicativa.
Reflexió sobre la temàtica social

La música reivindicativa o també anomenada cançó protesta, ha sigut un mitjà d’expressió per als pobles que d’una manera o altra estaven en lluita contra l’estat establert. A través de les lletres de les cançons es manifesta la injustícia o el descontent, són cants que donen valor i força a un col·lectiu. Les melodies i el significat d’allò que es canta dona veu als pobles en la vindicació i en la condemna social i política que ofega el pensament lliure.

OBJECTIUS

  1. Conéixer la música protesta catalana. Funció i evolució.
  2. Adquirir coneixements de sociolingüística a partir de la música de les llengües minoritzades.
  3. Descobrir com les llengües minoritzades estan presents en les noves tecnologies.
  4. Identificar les cançons més escoltades en català.
  5. Percebre la importància de les manifestacions artístiques com a expressió de llibertat i de protesta.

METODOLOGIA

Aprenentatge cooperatiu (treball en equip).
Recerca d’informació (ús de les TAC).
Treball de l’expressió oral.

COMPETÈNCIES CLAU

CCL. Competència en comunicació lingüística.
CPAA. Competència per a aprendre a aprendre.
CSC. Competències socials i cíviques.
CEC. Competència en consciència social i expressions culturals


BIBLIOTECA

1. Evolució de la música protesta a Catalunya (1960 – 2020)

Treball Final de Grau de la Universitat de Barcelona

Resum:

És la música un mitjà de la societat per mostrar el seu malestar amb el sistema? Són les i els artistes una amenaça per l’hegemonia del poder? En aquest estat de la qüestió estudiarem, l’evolució de la música protesta a Catalunya, des del franquisme amb paper clau en l’antifranquisme fins a l’actualitat. Veurem com han esdevingut cants per la llibertat, vinculant-se a certs moviments polítics d’esquerres i llibertaris, la persecució i criminalització per part de l’estat espanyol i el paper que ha tingut la llengua i la identitat nacional a l’hora de formular aquest fenomen. Farem també una pinzellada a territoris, com Euskal Herria i Andalusia, on la música va estar al punt de mira i va contribuir a la construcció de la societat, finalment donarem veu a les dones d’aquesta escena.

Paraules clau: Catalunya, cançó protesta, censura, repressió.

Abstract:

Is music a channel for the society to show its unease with the system? Are the artists a threat to the power? It is through these questions we will study the evolution of the protest song in Catalonia, since the francoism, having a key role in its fight against the regime, up present day. We will see how some songs have became songs of freedom linked to leftists and libertarian political movements, also the persecution and criminalization executed by the Spanish state and the role of the language and the national identity had on drawing up from this phenomenon. Moreover, we will also add the final touch talking about different territories such as Euskal Herria and Andalucía, where music was also a target of oppression and contributed in the construction of the society, and finally we will give voice to the women in this scene.

Key words: Catalonia, protest song, censorship, repression.

2. Un text per a llegir:

“Música en llengües minoritzades en l’Era Digital”

https://sonograma.org/2018/04/musica-enllengues-minoritzades-en-lera-digital/#_edn2

“Un aspecte de la Revolució Digital del qual no es parla gaire, és l’efecte que la irrupció de noves tecnologies ha tingut i està tenint en la indústria musical de comunitats lingüístiques minoritzades com la catalana…”

3. Les 5 cançons més escoltades en català de grups valencians, en Spotify:

4. Les 5 cançons més escoltades en català de grups catalans, en Spotify:


AVALUACIÓ

• Avaluació formativa i formadora que guiarà l’aprenent i donarà suport oferint la possibilitat d’emprar suports i bastides que s’adapten a la variabilitat d’alumnat.


RECURSOS OBERTS

EL TIO CANYA D’AL TALL

La lletra


Traducció al castellà i a l’anglés
https://lyricstranslate.com/es/tio-canya-uncle-canya.html


L’any 1976, en plena transició política, el grup musical valencià Al Tall publicà la cançó “Tio Canya” la qual es va convertir ràpidament en un himne popular de reivindicació lingüística, cultural i política.

“Tio Canya” exposava el problema de la minorització lingüística, ja que descriu el procés sociolingüístic que havia experimentat el poble valencià en quatre generacions. La seua popularitat ha fet que passe a formar part del patrimoni cultural valencià. Les causes es deuen, per una banda, al fet de retratar una realitat ben clara i contundent de l’evolució de la llengua, del tot coneguda i reconeguda, a més de denunciar el poder coercitiu que les institucions polítiques, culturals i la mateixa societat havien exercit de manera esfereïdora en el poble valencià, però, sobretot, va ser un cant d’esperança, un cant de futur, de reparació i recuperació de la llengua i de la identitat arrabassada.

TARGETA 1

Escoltem la cançó i veiem el vídeo:

  • Mirem les imatges i llegim la lletra de la cançó en català mentre seguim el vídeo.
  • Llegim la traducció per entendre el significat.
  • Busquem les paraules que no entenem.

EXPRESSIÓ ORAL

A partir de la cançó del Tio Canya:
Responem oralment a les preguntes següents:

  1. De quin poble és el Tio Canya?
  2. Quantes voltes va anar a València?
  3. Per què no vol tornar?
  4. Per què va odiar l’escola el fill del Tio Canya
  5. Per què alegren la cara al Tio Canya els seus besnets?

Escoltem la cançó i veiem el vídeo:

  • Escoltem la cançó mentre seguim la lletra en català.
  • Llegim la lletra traduïda per entendre el significat de la cançó.
  • Busquem les paraules que no entenem.

EXPRESSIÓ ORAL

A partir de la cançó del Tio Canya:
Responem oralment a les preguntes següents:

  1. Per què el Tio Canya no vol anar a València
  2. Quina llengua parla el Tio Canya?
  3. Quina llengua parlen a València?
  4. Què vol dir que parlen llengua de forasters?
  5. Per què rep paraules agreujades i burles?
  6. Explica per què a l’escola es parla castellà i no la llengua del Tio Canya?
  7. Quina és la llengua dels nets? I la dels besnéts?
  8. Per què els besnets alegren al Tio Canya?

Escoltem la cançó i veiem el vídeo:

  • Escoltem la cançó mentre seguim la lletra en català.
  • Busquem al diccionari les paraules que desconeguem.
  • Busquem camps semàntics i expliquem la seua funció al text.

EXPRESSIÓ ORAL

A partir de la cançó del Tio Canya:
Responem oralment a les preguntes següents:

  1. Per què a les administracions de València no parlen la llengua del poble?
  2. Per què considera el castellà la llengua dels forasters i de qual rep paraules agreujades i burles?
  3. Explica per què a l’escola s’aprén solament castellà i no la llengua del Tio Canya.
  4. Què ha produït el canvi de llengua en l’última generació del Tio Canya?

TARGETA 2

INVESTIGA I APRÉN

Llengua minoritzada

  1. Coneixes alguna llengua que es trobe en una situació de llengua minoritzada?
  2. La teua llengua és una llengua minoritzada? Raona la resposta.
INVESTIGA I APRÉN

Llengua minoritzada

Substitució lingüística

Normalització lingüística


La cançó del Tio Canya expressa el procés de substitució lingüística que pateixen les llengües minoritzades, a través de les generacions i l’esperança de parar aquest procés mitjançant la normalització lingüística

Identifica i relaciona les característiques sociolingüístiques de les generacions descrites en la cançó:

1. El Tio Canya:
2. El Tio Canya (fill):
3. Els néts del Tio Canya:
4. Els besnets del Tio Canya:

a. Parlen castellà. Tenen estudis universitaris.
b. Parla la seua llengua, el valencià (català) i no es fa entendre en les institucions administratives, ja que no coneix “la llengua estrangera”, per la qual cosa li fan passar vergonya.
c. Parlen valencià, “la llengua del Tio Canya”, “com la gent del poble”
d. Parla valencià i acaba odiant l’escola perquè no coneix el castellà per la qual cosa rep càstigs i burles.

Escoltem la cançó i veiem el vídeo:

  • Escoltem la cançó mentre seguim la lletra en català.
  • Busquem al diccionari les paraules que desconeguem.
  • Busquem camps semàntics i expliquem la seua funció al text.

EXPRESSIÓ ORAL

A partir de la cançó del Tio Canya:
Responem oralment a les preguntes següents:

  1. Per què a les administracions de València no parlen la llengua del poble?
  2. Per què considera el castellà la llengua dels forasters i de qual rep paraules agreujades i burles?
  3. Explica per què a l’escola s’aprén solament castellà i no la llengua del Tio Canya.
  4. Què ha produït el canvi de llengua en l’última generació del Tio Canya?

AVALUACIÓ