BIBLIOTECA

1. L’enciclopèdia.cat, ens diu sobre la rondallística:

El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular, però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre (1871-85), seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català, publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas. Entre altres col·lectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan Amades, l’extensa obra del qual suscita, amb tot, moltes reserves. A les Illes, cal assenyalar —al costat de reculls menors de l’arxiduc Lluís Salvador, d’Andreu Ferrer i Ginard i de Joan Castelló i Guasch— l’ampli Aplec de Rondaies mallorquines de Jordi des Racó (Antoni M&Alcover), aparegut des del 1896, que ha estat estudiat per Josep A&Grimalt. Al País Valencià, cal esmentar la labor, feta en pla de recopilació, d’Enric Valor i Vives.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rondallistica

---

2. Enric Valor. El valor de les paraules

«Enric Valor, el valor de les paraules», és un estudi, editat per l’Acadèmia Valenciana de Llengua, publicat per commemorar el centenari del naixement d’Enric Valor. Té el propòsit d’estudiar, analitzar i difondre de manera exhaustiva tots els nivells de l’obra de l’escriptor de Castalla (societat, època, territori, etc.), a més dels aspectes que marcaren la seua vida i que és en definitiva, allò que representa la cultura del poble valencià.
“De Valor admirem la seua dedicació incansable a la nostra llengua i a la creació literària, però també la seua vida, coherent amb les seues idees, una vida que, a més, és l’expressió d’un amor profund per esta terra nostra. Conéixer Enric Valor és acostar-nos a l’essència del nostre passat, ja que tot el treball que du a terme (la gramàtica normativa, la narrativa, el gènere rondallístic) té significat valencià. Ell és el guardià de les paraules, el mestre de mestres.”

https://www.cervantesvirtual.com/portales/enric_valor/obra/academia-valenciana-de-la-llengua-2010-enric-valor-el-valor-de-les-paraules-cataleg-de-lexposicio/

---

3. Cinc coses que no sabies d’Enric Valor

“Tal dia com hui, fa 110 anys, va nàixer a Castalla un dels escriptors i filòlegs valencians més coneguts: Enric Valor. No obstant, potser més allà de les rondalles o la flexió verbal, hi ha alguns aspectes de Valor que són desconeguts. Prova d’això és el fil de Twitter a mode de test que ha compartit el compte d’À Punt, amb preguntes extretes de les entrevistes que va oferir a la RTVV, les quals han sigut contestades erròniament per la majoria dels usuaris. Per solucionar aquest problema, us oferim les respostes al qüestionari de Twitter.”

https://www.apuntmedia.es/alacarta/articles/cinc-coses-sabies-d-enric-valor_1_1444289.html

---

4. Còmic d’Enric Valor

Biblioteca valenciana digital

https://www.avl.gva.es/documents/31987/98364/COMICS_03.pdf

---

5. L’aportació de Joaquim Gonzàlez Caturla a la rondallística valenciana

Vicent Vidal Lloret
Universitat d’Alacant

https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/52242/1/2015_Vidal_ELOP.pdf

Resum:

Joaquim Gonzàlez Caturla és un dels primers autors valencians de la democràcia dedicat a la recopilació de rondalles. En aquest article s’analitza el conjunt de la seva producció rondallística i es posa en relació amb el seu context a fi d’esbrinar-ne les característiques principals i valorar-ne l’aportació. Els seus dos reculls, Rondalles de l’Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987), presenten unes característiques molt semblants que fan pensar en un lector model doble: el públic infantil-juvenil, pel format, el to i l’estil dels volums, i un públic més especialitzat, pels pròlegs, les introduccions de l’autor i les notes d’interès lingüístic i folklòric. Això suposa un punt d’originalitat respecte dels rondallistes precedents i remet a la doble vessant d’aquest autor: literat i folklorista. L’altra originalitat que es destaca és el fet d’ésser l’únic folklorista que ha treballat sistemàticament les rondalles del Baix Vinalopó i el principal que ha tractat les de l’Alacantí. A pesar que Caturla disposava de diversos precedents al País Valencià, als anys vuitanta ell és un dels més importants per la quantitat i la qualitat de les rondalles que recull.

Paraules clau Joaquim Gonzàlez Caturla; literat-folklorista; rondalles; Rondalles de l’Alacantí; Rondalles del Baix Vinalopó.

Abstract:

Joaquim Gonzàlez Caturla is one of the most prominent Valencian writers to work on the compilation of folktales during the democratic period. The present article analyses the whole of his folktale production and relates it to its context with the aim of determining the main features of Caturla’s work and his contribution to the discipline. His two compilations Rondalles de l’Alacantí (Folktales of Alacantí – 1985) and Rondalles del Baix Vinalopó (Folktales of Baix Vinalopó – 1987) have striking similarities that show that he had two readerships in mind: infants and children, due to the format, tone and style of the compilations; and a more specialised adult audience, due to the prologues, the writer’s introductions and the notes on points of linguistic and folkloric interest. This demonstrates a certain originality with regard to previous folktale writers and highlights to the author’s twin role of folktale writer and folklorist. Another point of originality is that he is the only folklorist to systematically study the folktales of Baix Vinalopó and is the leading authority on the folktales of Alicante. Although several others had trodden a similar path before him, during the 1980s Caturla became one of the most important folklorists in Valencia owing to the quantity and the quality of the folktales that he compiled.

Keywords Joaquim Gonzàlez Caturla; folklorist and folktale writer; folktales; Rondalles de l’Alacantí; Rondalles del Baix Vinalopó